L’exposició National Geographic 125 anys ens recorda la “Increible Andorra del 1949”, al Museu del Tabac

L’extraordinaria exposició de la història gràfica dels 125 anys de  “National Geographic”, ens aporten documents transcendentales de la història natural, flora i fauna de tots els països. Per altre banda hi trobem alguns exemplars originals del “The National Geographic Magazine” de l’agost del 1949 que inclou un article escrit en anglès i amb el títol de “Incredible Andorra” escrit pel periodista i escriptor americà Lawrence L. Klingman (1918 – 1986). El reportatge s’acompanya amb 7 il·lustracions i mapes així com 19 imatges a color realitzades pel fotograf B. Anthony Stewart. Un altre dels Magazins que parla d’Andorra, i que també és a l’exposició National Geographic, està datat l’any 1918.

Fundada el gener de l’any 1888, la “National Geographic Society” va realitzar la primera edició de la Revista, l’octubre del mateix any. Però la primera fotografia exterior publicada al National Geographic no va aparèixer fins al juliol del 1890. Corresponia a la petita illa Herald de Rusia i va ser presa des de la coberta d’un vaixell al oceà àrtic.

Del 1896 descobrim una “novia zulú” que va ser la primera dona de les moltes que els fotografs de la Revista presentaven amb els pits descoberts. Alguns autors de les imatges són desconeguts però a partir del 1900 el nom dels diversos fotografs ja queden reflectits en practicament tots els reportatges posteriors. Així que al Tibet l’any 1916, John Claude White va fotografiar el màxim responsable espiritual del “Monasteri de Shigatse” bevent el té amb el seu secretari, alhora que mantenia contacte amb els lamas i altres governants de l’Himalaya. Un fet que li va permetre (ja que també era escriptor), fer una doble aportació a la Revista de la National Geographic de principis del segle XX.

nationalDel 1913 s’ha de destacar un retrat d’una mare “ifugao”(provincia de Filipines) i la seva filla, una imatge realitzada per l’explorador Harriet Chalmers Adams (1875 – 1937) que va il·lustrar l’article titulat “Madonnas de moltes terres” del Magazine National Geographic publicat el  juny de 1917.

Segueixen les imatges de “Caximir” amb els teixidors de seda, datades a l’any 1947. L’any 1948 l’ornitòleg Sidney Dillon Ripley (1913 – 2001) (pioner de la biologia de la conservació) va dirigir  la primera expedició al Nepal on va descobrir el “Turdoides nipaleurs”, un ocell que es creïa ja extingit. El mateix any, National Geographic presenta els nius del “polit becfí” (Numenius tahitiensis) un ocell que pon els ous a 9.500 Km. de la Tundra d’Alaska i hiverna a Oceania.

Arribem al 1961 quan per suggeriment de Louis Leakey, la “Society National Geographic” dona suport a la naturalista i primatòloga Jane Goodall (Premi Internacional Catalunya 2015). La qual aporta les seves observacions i estudis de camp sobre el ximpanzé de Tanzania. Un projecte de referència per a l’estudi del comportament dels animals salvatges.

Després vindria Neil Armstrong i Buzz Aldrin amb la seva nau “Apolo 11” (1969) que per cert hi van traslladar una petita bandera de la “National Geographic”. L’any 1975  l’equip de Fred Urquhard (1911 – 2002) i Nora R. Urquhart (1918 – 2009) van  descobrir els llocs d’hivernació de la població oriental de la papellona “Monarca” d’Amèrica del Nord, en diversos boscos d’avets a les muntanyes de Mèxic.

Va ser aquest mateix any 1975 que la “Society” va aportar fons per a Donald Johanson el paleoantropòleg americà, que va descobrir un fossil de dona de més de tres milions d’any d’antiquitat. National Geographic va propiciar que l’ investigador treballés i realitzés amb èxit  la troballa de 13 membres de la primera família d’homínids, més antics del món, a Etiopia.  

L’any 1982, l’antropòloga Sara Bisel va excavar “Herculaneum” la ciutat romana desapareguda sota la lava després de l’erupció del Vesubi  l’any 1979. L’any 1984,  Steve Mc Curry va fer una de les fotografies més populars del món, en un camp de refugiats del Pakistan. Era una jove afgana desconeguda pertanyent a la etnia pashtún. Aquella noia d’ulls verds perfectes, amb la imatge de la qual el Museu del Tabac ha il·lustrat el catàleg de la mostra, es va convertir en la “icona” de National Geographic,  i després de 17 anys s’ha sabut que els seu nom és Sharbat Gula i que actualmente es mare de tres filles.  

La diversitat dels temes  presentats a la mostra “National Geographic 125 anys” és tan amplia que aporta fins i tot una sorprenent imatge de Magie Steber (2010), un estudiant que ajuda als científics de la Universitat de Wisconsin en l’estudi de la manca de son i la seva repercusió en els ritmes cardíacs. Ens sorprén la mirada profunda de la guineu ártica sota la llum de la lluna d’hivern, una fotografia de l’alemany  Norbert Rosing feta al Canadà l’any 2007. Al seu dia Rosing va obtenir el premi World Press Photo.

Per qüestió d’espai no podem donar més dades,  ja que la exposició s’ha de veure i gaudir-la per part de tots els públics. Concentrar els 125 anys d’història humana, i la flora i fauna dels 5 continents no ha estat una tasca fácil per als organitzadors, però ha valgut la pena. No podem  desmereixer el treball de tants autors i de tanta riquesa visual. Són imatges que inclouen des de expedicions a l’Himalaya, fins els viatjes a la Vall del Deu dels Mil Fums a Alaska el 1918. També hi ha imatges documentals de Dereck i Beberly Jouvert  que van inspirar el film “El rei lleó” una obra que després seria versionada com un dels musicals més vistos arreu.

La mostra que es va inaugurar el 4 de juny, es podrà visitar fins el 23 d’octubre de 2015 al Museu del Tabac, C/Doctor Palau, 17 a Sant Julià de Lòria. Més informació al tel. 741 545 o be a www.museudeltabac.com

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada