La història, l’economia i els paisatges de la parròquia d’Escaldes-Engordany a través del temps ja es pot conèixer gràcies a l’exposició ‘Dues viles i un territori’, a partir del fons documental de l’Arxiu Històric d’Escaldes-Engordany. A la mostra es pot veure els dos nuclis de població i la seva evolució urbanística delimitada pels elements com els rius, els ponts que ajudaven a travessar els camps o l’evolució econòmica viscuda des de principis del segle XX fins als anys 70. L’exposició ret un homenatge a Josep Alsina, autor del fons declarat com a bé moble d’interès cultural el passat 5 d’octubre.
La història, l’economia i la configuració del paisatge de la parròquia d’Escaldes-Engordany, la setena parròquia del país, és el motiu de l’exposició ‘Dues viles i un territori’ que a partir d’aquest dijous es pot visitar a la sala d’exposicions temporals del CAEE. Un recull de fotografies on es pot copsar el poble d’Engordany a la solana i Escaldes a l’obaga, separats pel rius Valira d’Orient i Valira del Nord. A banda, el Madriu cap al sud-oest i els diferents ponts que travessen els rius.
Les imatges mostren el nucli de Les Caldes i el creixement posterior d’Engordany que va assumir el paper de nucli principal de la població a partir de la reconstrucció de l’església de Sant Pere Màrtir (o l’antiga església de Santa Maria). Habitants menestrals, teixidors i paraires van participar en el creixement de la població a partir de principis del segle XX. Mentre, Engordany, el primer nucli habitat de la parròquia, va ser sostingut durant dècades per l’agricultura amb famílies propietàries de terres de sembrada.
Les propietats agrícoles més extenses i els prats de dall d’Engolasters, que durant un temps abastien els nuclis, o la desaparició de l’antic poble del Fener, ensorrat per una esllavissada, són altres elements d’interès de l’exposició ‘Dues viles i un territori’. Carles Sánchez, responsable de l’arxiu històric, ha fet referència a la concepció de l’exposició a partir d’un arxiu fotogràfic que es trobava limitat amb imatges dels anys 80. A partir de la col·laboració de l’Arxiu Nacional, es va poder comptar amb el material per al disseny de l’exposició.
L’exposició ressenya amb imatges els temps de quan l’explotació de la terra era el principal motor econòmic d’Andorra i de com aquesta feina va modificar el paisatge. A les imatges es poden copsar també els esdeveniments, les festes, les danses, els enterraments i altres referències socials. La reconversió d’Escaldes, amb el naixement de la parròquia i el creixement del sector de l’hoteleria o la crisi de l’economia tradicional, se situa amb la construcció de l’estació hidroelèctrica i la concessió per arranjar les carreteres d’un país que havia de traspassar cap a la modernitat. Segons ha explicat Ruth Casavella, responsable del CAEE, el discurs expositiu s’ha fet pensant en la gent d’Escaldes, perquè puguin reconèixer persones i identificar esdeveniments a les fotografies.
Va ser en aquest moment quan Escaldes va créixer en direcció a Andorra la Vella. Una curiositat destacable: la població va ser pionera, en el moment del naixement d’hotels, a plantejar casetes per atendre els turistes que s’atançaven al país. O el bar Burgos, un dels primers establiments que va optar per posar cadires al carrer aprofitant el bon temps. La darrera imatge de l’exposició, feta en color, tanca un cicle i una època, i dóna la benvinguda a un temps de visitants i comerços.
Text i foto: ANA
