Dins la Guerra civil espanyola, i especialment als inicis, hi hagué una terrible persecució religiosa contra els catòlics i contra tots els signes de la religió cristiana. Els màrtirs cristians ho testimonien, i totes les víctimes innocents de qualsevol bàndol, amb els seus familiars, reclamen justícia, penediment i estimació. Per a tots repòs i pau! Les imatges de Maria i dels sants eren sospitoses, i o bé eren materialment destruïdes o el poble creient les havia d’amagar, a vegades amb la mateixa complicitat dels qui ja veien que les mesures que prenien eren una barbàrie, com a mínim culturalment parlant, a més d’una persecució religiosa que no tenia en compte el dret fonamental de la llibertat de culte i la llibertat de creences.

El proppassat setembre presentàvem a Núria un llibre, “L’exili de la Mare de Déu de Núria” que té molt d’interès per a la “nostra estimada Mare de Déu de Núria. El seu autor, el Dr. Manuel Castellet i Solanas (Barcelona, 1943), és un gran amant de les muntanyes i del Santuari de Núria, i durant un temps fou comissionat per al Patrimoni Documental del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), des d’on investigà els fets que ens narra i que molt documentadament ens ofereix. Ell és també Catedràtic de matemàtiques i fou Secretari i President de l’Institut d’Estudis Catalans (1995-2002). En el llibre narra àmpliament les vicissituds de l’exili i amagatall durant aquella guerra entre germans de la sagrada imatge de la Mare de Déu de Núria, una talla romànica de Maria lliurant-nos el seu Fill (segle XII-XIII), patrona dels pastors i venerada des de molts segles a 2.000 m. d’alçada, i que sempre ha atret els devots de banda i banda dels Pirineus. El seu és avui el segon santuari marià de Catalunya i un paratge únic en la geografia catalana.

Ara tenim els detalls d’un viatge excepcional de la Sagrada Imatge des de Núria el 22 de juliol de 1936, sortint pel Coll de Finestrelles en una motxilla, fins a La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame), passant per Perpinyà i l’abadia d’Hautecombe, a la Savoia francesa, fins arribar a Suïssa on s’estigué a Ginebra, Lugano i finament al palau episcopal de Friburg, des d’on retornà el març de 1941 a Núria, després de fer una breu aturada a Barcelona. Ara podem retre un merescut homenatge a tots aquells que intervingueren en la salvaguarda d’aquesta estimada imatge, sobretot i per citar només els dos més principals, Mn. Bonaventura Carrera i Fillet –el llavors Capellà del Santuari- i Manuel Carreras i Martí, que foren els planificadors i executors d’aquell viatge salvador. Devots i patriotes salvaren la imatge de Maria de la destrucció, i oferiren així un testimoniatge del valor i el coratge que hem de saber posar en les coses que es refereixen a la fe i als símbols que la fan viva i present.

La Mare de Déu de Núria, declarada Patrona de tot el Bisbat d’Urgell pel Papa Pius XII el 1956, pot continuar cridant-nos a la fe amb la creu, l’olla i la campana. Les vicissituds de la imatge que el llibre del Dr. Castellet ens descriu de forma ben saborosa, no haurien mai de tornar a passar, ja que el respecte i la llibertat religiosa, la pau i la fraternitat entre tots els ciutadans, sempre han de ser ferms a Catalunya. Preguem que la Verge Maria vetlli per la concòrdia i la reconciliació de tots els catalans. Tots hi perderen en aquella contesa entre germans, i tots hi guanyem quan ens perdonem de debò i comencem un camí de reconciliació, de respecte i de recerca del q ue ens uneix, que sempre és més que tot el que ens podria separar.