Els actuals estats-nació es van consolidar a principis del segle XIX i van aconseguir el seu màxim exponent en el XX. Les lluites econòmiques i territorials, sota els principis de la revolució francesa i la revolució industrial, van propiciar la seva creació, incorporant en el seu territori alguns del seus pobles. Aquests estats, pretenien inculcar el patriotisme nacional als seus súbdits, per a ser utilitzats com l’exèrcit necessari per combatre el dels estats enemics fronterers. Aquesta defensa estatal del territori, difícil de fer-ho en territoris més petits, en aquests moments no té cap raó històrica de ser. La II Guerra Mundial s’ha convertit en la vacuna necessària per acabar amb les guerres territorials en l’àmbit europeu.

Els nous plantejaments d’autosuficiència territorial, sustentats en les noves formes de comunicació global via Internet, les noves fonts energètiques basades en les energies renovables i el replantejament relatiu de la ciència basat en la física quàntica, estan fent possible un retorn a la cultura mil·lenària dels diferents pobles d’Europa, constituïts com a eco sistemes culturals, en una nova organització territorial que faci possible recuperar l’Europa del Pobles. El més difícil d’aquesta recuperació, passa per trencar les barreres interposades pels estats-nació, per part de qualsevol dels diferents pobles europeus que avui dia pretenen aconseguir-ho. Una vegada travessada aquesta barrera, el seguiment dels demés pobles serà molt més rapit i totalment imparable.