L’estiu és l’estació dels colors i dels sabors més excitants, des del punt de vista olfactiu, visual i gustatiu.

A causa de l’elevada sudació és important beure molt i menjar aliments refrescants, rics en vitamines, sals minerals.

I que no se’ns cansi massa el procés digestiu del nostre cos. Via lliure per tant a la fruita i la verdura, preferiblement de temporada.

Evitem les begudes gasoses i ensucrades, certament més suggestives, però poc naturals i portadores d’un plaer “efímer”: no aporten nutrició ni treuen veritablement la set, a més d’aportar no poques calories.

I amb les fruites, podem començar amb la síndria: fruita de color vermell, que treu la set, diürètica i desintoxicant; òptim integrador de vitamines, la C i per això és un òptim substitut dels cítrics i de les sals minerals que perdem amb la suor. De la síndria es llegeix ja en la Bíblia, on es diu que els hebreus enyoraven al desert de Sinai les síndries que havien consumit a Egipte: se suposa per tant que tal fruit sigui originari de la Vall del Nil-

Curiosament, la síndria es manté fresca sota el sol, per via de l’evaporació que es produeix sota la superfície llisa de la seva closca.

Òptim és també el meló, amb el seu aroma i de polpa ataronjada. Consumit com entremès, afavoreix la dissolució de sucs gàstrics.

El meló està considerat un fruit extremadament dietètic: pel seu elevat contingut de sucres aporta una bona dosi d’energia, amb una aportació calòrica, insignificant; té un notable contingut de vitamines, en particular la B i la C, i de proteïnes.

També aquest fruit arriba d’Àfrica, com testimonien restes arqueològiques trobades a Egipte.

Rica en fòsfor i magnesi, potassi i vitamines (B1, B2 i C), amb un modest contingut calòric, el préssec és un fruit ideal en l’alimentació estiuenca. Els autors clàssics, grecs i llatins, l’indicaven com a fruit de Pèrsia, i això suggereix el seu nom botànic, prunus persica, però hi ha testimonis de la seva utilització ja al Dos mil abans de Crist per part del poble egipci.

A la polpa del préssec, pobre en calories (24 cada 100 grams), el magnesi i el potassi regula la pressió arterial; el fluor protegeix dents i ossos; el seleni preserva les membranes cel·lulars; el carotè millora la vista i fa més bella la pell.

I com ens oblidarem, d’una cosa tan important, com són les verdures.

El tomàquet és considerat una de les hortalisses més dietètiques: amb només 17 calories cada 100 grams atorga a l’organisme una bona dosi de fibres, vitamines, en particular la C, però també la B1, B2, i PP, i sals minerals en particular el fòsfor, calci, i magnesi.

Contribueix a desintoxicar i regenerar l’organisme, afavorint també la digestió dels midons (per això és òptim com a condiment de la pasta).

L’enciam, just perquè es consumeix crua, conserva intactes totes les seves característiques nutricionals.

D’aquesta manera les sals minerals, les vitamines i els àcids orgànics que conté resulta una preciosa font de nutrició. En els seus orígens, per les seves propietats emol·lients i sedants i pel seu poder calmant sobre el sistema nerviós, els antics la consumien al final dels àpats. Es diu també que l’emperador romà August, afectat d’una malaltia hepàtica, es va curar gràcies a una dieta basada en l’enciam.

L’estiu és també l’estació del iogurt i dels formatges frescos i magres, no fermentats, aliments útils per prevenir els disturbis intestinals de la calor: un plat típic de l’estiu és el clàssic “mozzarella i tomàquet”, un plat complet i òptim perquè aporta la fonamental base de calci que és necessària a totes les edats, per al creixement i per a la prevenció de malalties com l’osteoporosi i el tumor de colon i del recte.

Renunciem a la pràctica llauna que segurament conté conservants. Acompanyem amb fantasia de pollastre i gall dindi cuits al vapor.

La cuina al vapor és una alimentació lleugera i saborosa, sense greixos: es poden preparar menestrals amb verdures temperades, enriquides amb parmesà i amb les fines herbes que preferim.

Però la verdura de temporada és també òptima crua: tomàquets, api, pastanagues, cogombres, pebrots, raves, cebes tendres. Protagonista dels condiments és l’oli extra verge d’oliva, preferible a la mantega i margarina i usat al costat de l’alfàbrega, llorer, julivert, menta i romaní. Totes les herbes aromàtiques són molt útils per reduir la quantitat de sals i de greixos, normalment afegits per donar sabor als menjars.

Ja sabeu poca sal i molta aigua per a l’estiu sobretot,