L’estiu 2015 ha estat càlid arreu i amb una pluviometria molt irregular

temperaturaL’estiu de 2015 ha estat càlid a bona part de Catalunya, superant-se els valors mitjans climàtics a tot arreu. De fet, la meitat meridional del Berguedà i al voltant del massís del Montseny la desviació ha estat més pronunciada, al voltant dels 2,5 ºC. Prenent com a referència els valors de 15 sèries climàtiques històriques repartides pel país, la temperatura de l’estiu ha estat 2,1 ºC per damunt de la mitjana climàtica, fet que porta a qualificar-lo com al segon més càlid, com a mínim, des de 1950. L’estiu de 2003 continua sent clarament el més càlid de la història recent.
 
El caràcter calorós de l’estiu s’ha fonamentat en la persistència de períodes càlids, especialment concentrats al juny i al juliol, i dos episodis de calor extrema localitzats en aquest darrer mes.
 
Mensualment, el juny, tot i no registrar cap període excepcionalment calorós, va ser càlid arreu per l’absència total de períodes freds i per l’augment tèrmic esdevingut a finals de mes, a partir del dia 26. El juliol sí que es pot considerar excepcional. Les dues intenses onades de calor, del 4 al 7 de juliol i del 9 al 21 juliol, amb registres que no s’assolien des de la dècada de 1980 a punts de ponent i la temperatura mitjana més alta registrada l’Observatori de l’Ebre (amb registres des de 1905), són el millor testimoni d’aquest fet. Globalment, el país va patir una temperatura mitjana 3 ºC per damunt de la mitjana climàtica, un fet que no succeïa des de 2006. Finalment, l’agost es pot qualificar termomètricament de càlid a més de la meitat del territori, per bé que normal o lleugerament fred a punts del Pirineu.
 
PLUVIOMETRIA
Tradicionalment, l’estiu és l’època de l’any on es manifesta de manera més evident la gran irregularitat pluviomètrica del país, fruit del caràcter convectiu de les precipitacions i la influència de l’orografia. L’estiu de 2015 no ha estat una excepció i en un àmbit geogràfic reduït com el de Catalunya, han conviscut comarques amb una pluviometria escassa amb d’altres on aquesta ha estat abundant. Així, l’eix nord-sud conformat per les comarques de la Garrotxa i la Selva, el sector a cavall de la Noguera i el Segrià, l’Alta Ribagorça, el PrePirineu central, el litoral nord del Tarragonès, i determinats punts del sud de la Ribera d’Ebre, del Baix Ebre i del Montsià són els sectors que han observat totals de precipitació superiors a la mitjana i que porten a qualificar l’estiu, en aquests sectors, de plujós. Per contra, el litoral del Baix Empordà, el cap de Creus i serra de l’Albera, la conurbació de Barcelona i el prelitoral Central i Sud són àmbits que han enregistrat un estiu sec.
 
L’enfocament mensual corrobora la gran variabilitat territorial. El juliol va presentar una gran irregularitat en la pluviometria. Va ser molt sec al litoral Central i Nord, però plujós o molt plujós al litoral del camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, la Garrotxa i el sud de la Noguera. El juliol va repetir amb un litoral Central i Nord amb una pluviometria escassa, mentre que al gruix de les comarques occidentals i del litoral tarragoní va registrar precipitacions abundants, portant a qualificar el juliol de molt plujós. Finalment, agost fou majoritàriament sec a gran part del país, especialment al sud, nord de l’Empordà i prelitoral Central, però amb una excepció clara ubicada a l’eix determinat per les comarques del Gironès, la Selva i el nord del Maresme, on l’agost fou molt plujós.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.