El proppassat dilluns,11 de novembre, la Sra. Sílvia Bonet escrivia en un article en un altre mitjà un interessant article d’opinió intitulat “Estem perdent l’Estat del benestar?”.

Comparteixo plenament els seus arguments.

Diu la Sílvia Bonet: “Cal defensar la perdurabilitat de l’Estat del benestar com a eina de cohesió social i econòmica a través de la xarxa de protecció social i solidària col·lectiva, l’equitat i l’eficiència productiva que afavoreixi la igualtat d’oportunitats i la lluita contra qualsevol tipus de discriminació.”.

La primera frase del primer apartat del primer article de la nostra Constitució defineix Andorra com a un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social.

I què vol dir que Andorra és un Estat Social?

Doncs, des del meu punt de vista, vol dir, entre d’altres coses, que, tal com diu el preàmbul del text constitucional i el capítol cinquè (Dels drets econòmics, socials i culturals) del Títol II (Dels drets i llibertats), l’Estat andorrà està decidit a perseverar en la promoció de valors com el progrés social i que l’Estat reconeix els drets de tots els ciutadans a la protecció de la salut, a rebre prestacions per atendre necessitats personals o a gaudir d’un habitatge digne.

Vol dir, en definitiva, que aquest Estat del benestar, del que ens parlava la Sílvia Bonet, arribi a totes les llars, que arribi a tothom!

Naturalment, ja ho sabem, la primera responsabilitat de l’extensió de l’Estat del benestar a totes les persones que vivim a Andorra correspon al Consell General, fent les lleis que ho garanteixin, i al Govern, aplicant-les rigorosament i destinant les partides pressupostàries que siguin necessàries per fer-les efectives.

Però això no vol pas dir que des dels comuns -la Institució més propera als ciutadans, tal com diem totes les forces polítiques, de dretes, de centre o d’esquerres- no es puguin fer polítiques socials per fer que l’Estat del Benestar arribi a tots els ciutadans de les nostres parròquies. La diferència està, ben segur, en les propostes que, uns i altres, fem perquè això sigui una realitat.

Nosaltres entenem que la inversió pública que s’ha de fer des del Comú, en mesures per millorar l’Estat del benestar de les famílies de la Parròquia, ha d’arribar a tots els ciutadans i, per tant, que des del Comú, s’han de promoure totes les mesures necessàries per aconseguir que els diferents serveis socials, culturals i de lleure que s’ofereixin, arribin a tota la ciutadania, amb independència de si poden o no finançar-los.

Des del Comú no es fa caritat, sinó que es lluita contra l’exclusió i la desigualtat!

Perquè -i em perdonareu, però no recordo la cita exacta, ni qui la va dir- la felicitat (el benestar) individual no es podrà mai aconseguir, si no aconseguim primer que la felicitat (el benestar) sigui col·lectiu, de tota la nostra comunitat.

Som-hi!

 

Esteve López i Montanya. Membre de la candidatura MOVEMORDINO a les properes eleccions comunals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada