L’estat del benestar*

El desmuntatge imparable de l’estat del benestar té una data inicial, la de l’enderrocament del Mur de Berlín. L’existència de països comunistes, va frenar considerablement l’explotació salvatge i sense control del sistema capitalista.
 
Acceptant totes les crítiques del sistema comunista, els seus postulats defensaven la creació d’una societat més igualitària, molt diferent del sistema capitalista, basat en la llei de la selva, del més fort que es menja al més dèbil.
 
El fet que la cobdícia humana sigui insaciable, suposa per als neoliberals rics, considerar del tot inacceptable, el repartiment d’una petita part de la seva riquesa, a persones que no s’han espavilat suficientment per sortir de la pobresa, qualificades com persones desgraciades, incapaces de sobreviure en el sistema depredador capitalista.
 
La pretesa saviesa dels anys dels seniors, hauria de servir, traient-se la vena dels ulls, per adonar-se que l’actual sistema de pensions no te futur, si més no, per a les properes generacions. Estimant que els actuals beneficiaris, amb una mica de sort, les podran gaudir fins el seu proper trànsit a un món celestial.
 
És un error esperar que la classe política mantingui l’estat del benestar, ni ho farà, ni ho pot fer, com a criats servils dels qui manen. Cal començar a apostar per una societat del benestar, recuperant de nou els postulats dels nostres besavis, creant fórmules mutualistes i cooperativistes i cal fer-ho un mateix, això si, junt amb els altres, amb un plantejament individualista comunitari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.