Després de la festa de Pentecostès, en el temps obert i llarg de durant l’any, visquem la missió universal que ens ha urgit el Senyor des del baptisme i la confirmació. “Aneu a tots el pobles… Manteniu-vos en el meu amor”… ens demana Jesús (Mt 28,19 i Jo 15,9). I per viure amb goig la missió i per mantenir-nos en aquest amor diví, ens cal l’Esperit Sant, el Defensor, l’Esperit que infon la vida. Hem de viure la fe “recordant“ els dons rebuts a la Pasqua celebrada, i per fer fructificar aquesta fe, que és fe pasqual, especialment amb la vivència del diumenge, que és la pasqua setmanal dels cristians.
Déu ens ha donat l’Esperit Sant que ens fa forts perquè puguem testimoniar la fe i dur a terme el bon combat de la fe, contra el Mal, i servint en tot, per amor a Déu i al pròxim, en un món bastant inhòspit que no ens acaba d’ajudar a ser cristians. Un que ha rebut l’Esperit Sant, que s’ha batejat i confirmat, està per la vida, no pot estar mai a favor de la cultura de la mort (avortament, eutanàsia, menyspreu dels deficients, pena de mort, injustícies, guerres i terrorisme…). Perquè la vida és sagrada, la vida és de Déu. Tant si encara està en el ventre matern com si és un vellet o malalt que ja no ens reconeix, respecta’ls, estima’ls, protegeix-los i acompanya’ls. Portem en nosaltres l’Esperit de santedat, l’Esperit que “és Senyor i infon la Vida”, com professem amb el Credo. I hem de difondre aquests valors essencials en els qui ens envolten. Necessitem de les generacions joves cristianes que vulguin aprendre a ser gent que estima la vida, que està compromès a favor dels oprimits, que està per la justícia, per la pau i per la germanor. I els joves ho han de poder trobar exemplarment en els grans, en una comunitat de referència que ho visqui.
Comprometem-nos per la justícia, triem la vida, cerquem la pau. Ho estic demanant en totes les celebracions als qui enguany confirmo, per la seva actualitat a Catalunya i Andorra. Sempre estar per la vida. A vegades pot resultar costós, problemàtic, arriscat. Però hem de vèncer els egoismes i comoditats, les irresponsabilitats, i entre tots hem de fer una societat més justa i solidària, on tota dona pugui tirar endavant el seu embaràs; on tota família que té un problema de salut pugui sortir-se’n; on les famílies amb problemes econòmics trobin ajut i recolzament; on ens estimulem a tenir cura de les persones dependents, on es creï treball i compartim les feines que hi pugui haver, perquè tots puguin anar endavant amb esperança, amb l’ajuda de Déu, certament, i amb la cooperació nostra.
“Deixem-nos guiar per l’Esperit… Els fruits de l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat” (Ga 5,18.22). L’Esperit de vida que Crist dóna al qui es confirma, és el mateix Esperit que va crear el món, l’Esperit que ens fa néixer de nou. És l’Esperit que com una fina pluja d’aigua, fecunda la terra àrida i la fa germinar. És l’Esperit que va fecundar les entranyes de Maria Verge, i va fer que pogués néixer Jesús, el Salvador. És l’Esperit Sant que davallà com un colom sobre Jesús el dia del baptisme al Jordà, i és l’Esperit que van rebre els apòstols a la Pentecosta, i que ara, de veritat, se’ns dóna a nosaltres. Que al llarg de la vida no oblidem mai que portem dins nostre un caràcter que Déu ens ha regalat, un do que no perdrem mai. Amb l’Esperit Sant sempre ens en sortirem.
