L’església parroquial de Sant Julià acull avui la benedicció dels animals de companyia

Avui dijous 17 de gener se celebra la festivitat de Sant Antoni Abad i com que aquest sant és el patró de tots els animals domèstics, l’església parroquial celebrarà una missa a partir de dos quarts de vuit del vespre i també l’acte de benedicció de les mascotes.

Paral·lelament, en aquesta setmana de celebració d’escudelles a tot el país, diumenge 20 tindrà lloc la que organitza la Germandat de Sant Sebastià. Prèviament, a dos quarts de dotze, tindrà lloc la tradicional missa amb el repartiment dels pans beneits i posteriorment tindrà lloc a la sala parroquial l’Assemblea de la Germandat.

Sant Antoni Abad, patró protector dels animals domèstics

Neix a Egipte cap a l’any 250, fill d’acabalats camperols. Durant una celebració Eucarística va escoltar les Paraules de Jesús: “Si vols ser perfecte, marxa i ven tot el que tens i dóna-ho als pobres”.

En morir els seus pares, Sant Antoni va lliurar la seva germana a cura de les verges consagrades , va distribuir els seus béns entre els pobres i es va retirar al desert, on va començar a portar una vida de penitència. Va fer vida eremítica en el desert.

Va organitzar comunitats d’oració i treball. Però va preferir retirar-se de nou al desert. Allí va aconseguir conciliar la vida solitària dirigint un monestir. Va viatjar a Alexandria per recolzar la fe catòlica davant les heretgies dels arrians.

Va tenir molts deixebles; va treballar en favor de l’Església, confortant als confessors de la fe durant la persecució de Dioclecià, i recolzant a sant Atanasi en les seves lluites contra els arrians.

Una col·lecció d’anècdotes, coneguda com “apotegmes” demostra la seva espiritualitat evangèlica clara i incisiva.

Va morir cap a l’any 356, a la muntanya Colzi’m, propera al mar Roig. Es diu que d’avançada edat però no es coneix la seva data de naixement.

Sant Antoni Abad és un model d’espiritualitat ascètica.

 

Sant Sebastià, màrtir

Sebastià, fill de família militar i noble, era oriünd de Narbona, però s’havia educat a Milà. Va arribar a ser capità de la primera cort de la guàrdia pretoriana. Era respectat per tots i estimat per l’emperador, que desconeixia la seva qualitat de cristià. Complia amb la disciplina militar, però no participava en els sacrificis idolàtrics. A més, com a bon cristià, exercitava l’apostolat entre els seus companys, visitava i encoratjava als cristians empresonats per causa de Crist. Aquesta situació no podia durar molt, i va ser denunciat a l’emperador Maximín qui ho va obligar a escollir entre ser el seu soldat o seguir a Jesucrist.

El sant va escollir la milícia de Crist; desdenyat l’Emperador, ho va amenaçar de mort, però Sant Sebastià, convertit en soldat de Crist per la confirmació, es va mantenir ferma en la seva fe. Enfuriat Maximín, ho va condemnar a morir amb fletxes; els soldats de l’emperador el van portar a l’estadi, el van despullar, el van lligar a un pal i van llançar sobre ell una pluja de fletxes, donant-lo per mort. No obstant això, els seus amics que estaven a l’aguait, es van apropar, i en veure-ho encara amb vida, ho van portar a casa d’una noble cristiana romana, que es deia Irene, que ho va mantenir amagat a la seva casa i li va guarir les ferides fins que va quedar curat.

Els seus amics li van aconsellar que s’absentés de Roma, però el sant es va negar rotundament doncs el seu cor ardorós de l’amor de Crist, impedia que ell no continués anunciant al seu Senyor. Es va presentar amb valentia davant l’Emperador, desconcertat perquè el donava per mort, i el sant li va retreure amb energia la seva conducta per perseguir als cristians. Maximín va manar que ho assotessin fins a morir, i els soldats van complir aquesta vegada sense errors la missió i van tirar el seu cos. Els cristians el van recollir i el van enterrar en la Via Apia, en la cèlebre catacumba que porta el nom de Sant Sebastià.

El culte a Sant Sebastià és molt antic; és invocat contra la pesta i contra els enemics de la religió, i a més és anomenat a més l’Apol·lo cristià ja que és un dels sants més reproduïts per l’art en general.

 

Text: Comú de Sant Julià / Mn. Pepe Chisvert

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.