L’Església de Sant Vicenç de Montclar, ubicada al Roc d’Enclar, tenia un campanar rodó com el de Santa Coloma

El diumenge passat va tenir lloc una sortida cultural dels Centres d’Autoaprenentatge de Català (CAA). Joan Ramon Marina, cap d’àrea dels centres, va dir a la visita guiada a Santa Coloma, que el fins ara conegut com a Castell de Sant Vicenç d’Enclar, en realitat era l’Església de Sant Vicenç de Montclar (montanya clara) però que amb els anys la gent va anomenar Enclar ignorant el prefix de muntanya del seu origen llatí.

Per altra banda, en situar l’antic castell a la zona de la Margineda, les resten ubicades a dalt de la muntanya que semblaven pertànyer al castell, segons els últims estudis, aquestes corresponien a l’antiga església amb campanar de torre rodona que s’anomenaria Sant Vicenç de Montclar. Seria el segon campanar rodó de Santa Coloma, ambdós dins del territori de la parròquia d’Andorra la Vella.

Joan Ramon Marina en la sortida guiada a Santa Coloma va comentar la construcció dels diferents elements del romànic, la nau i l’absis són datats al segle IX mentre que la torre del campanar rodó s’hauria afegit al segle XII.

La Verge del Remei presideix l’interior de l’absis romànic, les pintures originals del qual es troben ubicades a l’edifici d’Exposicions del Govern a Andorra la Vella, després de la seva compra al Museu Prusià de Berlin i mercès a les gestions de l’aleshores ministre de cultura Juli Minoves.

Quant al retaule barroc presidit per la Santa Coloma que dóna nom a l’església, en un principi era a la dreta, però actualment està situat al frontal posterior del temple per a millorar la distribució de l’espai interior.

Destaca el seu campanar rodó que el diferencia de tot l’entorn pirinenc on la majoria de torres són de forma rectangular o quadrada. Al seu interior, s’han observat les restes de pintures originals al frontal de l’arc principal amb part de l’Agnus Dei que anava acompanyat de dos àngels.

L’arc dóna pas a l’absis orientat a migdia per on es filtra la llum del sol que il•lumina tot l’àmbit. Tanmateix l’església guarda un sagrari de fusta amb pintures restaurades d’origen més tardà.

Segons Marina, el fet d’una desafortunada construcció d’obra vista en l’entorn immediat de Santa Coloma va impedir al seu dia que l’Església i el seu campanar rodó fossin declarats Patrimoni de la Humanitat. Sortosament aquesta situació s’ha esmenat, però és molt difícil per a un país tornar a presentar aquest projecte després d’un intent fallit.

A la segona part de la sortida es va visitar l’anomenada Torre dels Russos, una edificació realitzada per l’arquitecte vallenc César Martinell (1888 – 1973), a la primera meitat del segle XX. El fet de atribuir-la als russos, era perquè el seu administrador principal era d’aquesta nacionalitat, no pas els propietaris que al seu dia van tractar amb el Comú per a conrear la finca que després hauria de retornar al patrimoni del poble de Santa Coloma. Però no va succeir així perquè una operació de venda fraudulenta per part de la filla del administrador a un privat del mateix poble de Santa Coloma, va fer inviable la recuperació com a espai verd pel poble, tal com era l’objectiu inicial del Comú d’aquells temps.

centres-autoaprenentatgeL’arquitecte Cèsar Martinell també va treballar en la restauració de Santa Coloma i el seu campanar entre els anys 1934 i 1935, una de les intervencions més importants del segle passat. En una altra línia, s’ha de dir que Martinell va destacar per la seva gran dedicació a l’edificació de bodegues per a les cooperatives agrícoles, i els seus projectes van ser qualificats com les “Catedrals del vi”. També havia estudiat amb Gaudí a la Sagrada Família i entre les seves publicacions hi ha un tractat sobre l’ “Arquitectura i escultura barroques…”

Recuperant la visita al poble de Santa Coloma, la ruta va portar els visitants fins a “Casa Mariano” a través d’un pati interior que permetia recuperar la memòria de les antigues cases de la petita vila. Encara estan en us les fonts, els abeuradors i els safarejos on fins fa poc es rentava la roba amb l’aigua del riu Enclar, que baixa del penyal amb uns magnífics salts d’aigua que poden visionar-se des de diferents punts com per exemple des del pont de París.

En finalitzar la sortida cultural i després d’arribar fins al riu d’Enclar o Montclar, els Centres d’Autoaprenentatge (CAA) van oferir als assistents a la jornada, un aperitiu i una nova proposta per al mes de novembre, de la qual ja n’informaran oportunament.

 

TOTES LES NOTÍCIES