La  directora de l’Escola Meritxell, Celine Mandicó, juntament amb Margarita Cañadas, professora de la Universidad Católica de Valencia ‘San Vicente Mártir’, i Pilar Rodríguez, de la Fundación Pilares para la Autonomía Personal, han encetat el curs a l’Escola Meritxell amb la conferència ‘Viure amb dignitat i controlant la pròpia vida’.

Aquest migdia, al Centre de Congressos d’Andorra la Vella i aprofitant la presència de les dues ponents, s’han fet públics els canvis de model que l’Escola implementarà en els dos propers anys. Segons la directora de l’Escola, Celine Mandicó, les activitats aniran en funció del respecte i l’autonomia dels usuaris, “serveis en funció de les necessitats de la persona, i no que les persones s’hagin d’adaptar al servei”.

Són canvis progressius en el treball, l’organització i relació amb les famílies que es podran veure enguany. Mandicó ha avançat que això implicarà l’adaptació del servei de residència i centre de dia i introduir canvis en el servei d’estimulació, tal i com s’ha anat fent en els darrers temps amb el taller ocupacional.

La conferència ‘Viure amb dignitat i controlant la pròpia vida’, sobre el model d’atenció integral i centrat en la persona amb discapacitat, que ha anat a càrrec de Pilar Rodríguez, presidenta de la Fundación Pilares para la Autonomía Personal, i Margarita Cañadas, professora de la Universidad Católica de Valencia, ha servit per exposar algunes de les novetats que l’Escola Meritxell té previst d’anar implementant en els propers mesos. Un model basat en l’autonomia personal, que posa sobre la taula una crítica a la dependència dels usuaris respecte els serveis, l’organització disciplinària i els models assistencials que no compten amb la voluntat dels usuaris i les seves famílies.

La Secretària d’Estat, Ester Fenoll, ha celebrat el plantejament fet per les dues expertes i del treball de l’Escola Meritxell en aquest sentit perquè “es passi del discurs conceptual a l’acció”, tot i que ha reconegut que “és difícil quan hi ha sistema molt instaurat, revertir-lo i centrar-lo en els persones”. Ha reconegut, però, que amb la llei del 2014 i la ratificació de la Convenció sobre els drets de les persones el model d’atenció que va reconèixer Andorra és el model centrat en la persona, que té en compte la seva voluntat. “La vida la vius una vegada i tots hem de poder decidir com la vivim, això que ens organitzin des del matí fins a la nit tot el què hem de fer o quin suc hem de prendre o què hem de menjar em sembla un despropòsit”, ha puntualitzat. La secretària d’Estat d’Afers Socials ha recordat que “tots els experts que ens assessoren van en aquesta línia”, aclarint que el model ha de contemplar “que les persones siguin directores de la seva vida, i els altres hi som per acompanyar-les”.

La directora de l’Escola Meritxell, Celine Mandicó, ha destacat la importància de la conferència perquè precisament les dues ponents són assessores de l’Escola per a l’introducció de canvis en el funcionament del centre. En aquest sentit, apunta a canvis en el model de treball, en l’organització, o en la relació amb les famílies. Això implica que a més, es fan d’acord amb les famílies i els treballadors de l’Escola per a la reconversió dels diferents serveis tenint en compte aquest principi d’autonomia. Així doncs, si bé el taller ocupacional ja compta amb una col·laboració amb el Centre Ocupacional Bogatell i el model es trobava ben definit; ara, s’adaptarà aquest principi a la residència i el centre de dia i al Servei d’Estimulació Precoç de l’Escola.

El nou plantejament facilitarà que les activitats estiguin en funció de les preferències dels usuaris i que vagin d’acord amb el respecte i l’autonomia de les persones, “i no que les persones s’hagin d’adaptar al servei”, ha explicat la directora de l’Escola Meritxell. Per la seva banda, Pilar Rodríguez, presidenta de la Fundación Pilares, ha assenyalat que encara queda molt de recorregut per al reconeixement de les persones amb discapacitat, i perquè les seves condicions de vida s’ajustin al que són, com són i el que volen. Margarita Cañadas, professora de la Universidad Católica de Valencia, apunta el poc recorregut històric que té el treball social amb els primers programes dels anys quaranta, per avançar en la igualtat de les persones.  

(Text i foto: ANA)