L’escala vermella

Coberta del conte L'escala vermella
Coberta del conte “L’escala vermella”

Títol: L’escala vermella
Escriptor/a: Fernando Pérez Hernando
Il·lustrador/a: Fernando Pérez Hernando
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 28
Edat: Per als més petits

Amb només un ocell, un conill, una escala, una casa, un arbre, un núvol i la lluna, Fernando Pérez Hernando (Valladolid, 1973) ha creat un conte ideal per a compartir amb els més petits de casa.

L’autor, a qui ja coneixem per obres com Armando (Takatuka, 2016) o Conducir es fácil (A Buen Paso, 2012), ens presenta el protagonista d’aquesta aventura a la coberta: un curiós ocell blau amb un bec molt llarg i una escala vermella sota el braç. I tot seguit il·lustra les diferents accions, una per cada doble pàgina, que farà al llarg del relat: amb l’ajuda de l’escala puja a la casa, de la casa a l’arbre, de l’arbre al núvol i del núvol a la lluna. I un cop a dalt, fa el mateix camí a la inversa.

I això és gairebé tot: un viatge ascendent i descendent, gairebé simètric, acompanyat d’un text repetitiu que, malgrat que descriu l’acció i no aporta res de nou al relat, sí que ajuda a crear un ritme i una cadència interessants per a llegir en veu alta, convidant a assenyalar els objectes i marcar l’acció de pujar i baixar. En aquest sentit, la història pot funcionar gairebé com un imaginari, perquè tot i que els objectes citats no sempre apareixen sencers, els anem retrobant sempre molt contrastats, amb colors molt potents –de témpera i llapis– davant del fons blau del cel.

L’escala vermella és un llibre d’aquells que poden semblar poca cosa a primer cop d’ull però que en veritat planteja molts petits reptes als infants. Per una banda, el joc de càmera, canviant de pla general a primer pla, obliga l’infant a fer l’exercici d’una part pel tot, identificant els objectes que no sempre veiem sencers. I alhora, l’estructura acumulativa convida a fer un exercici de memòria, d’anada i de tornada. Però, sobretot, el conte planteja un joc d’hipòtesis molt interessant: què li respondrà el conill al final del llibre? Què li respondrien ells? Seran capaços d’anticipar la solució lògica? I si busquem més enllà, encara podríem trobar altres missatges en aquesta història, que hi són implícits, però no molesten: la manca de confiança de l’ocell, o la capacitat que tenim de fer complicades coses simples.

 

Glòria Gorchs / Clijcat / Faristol

TOTES LES NOTÍCIES