L’inconvenient de l’adolescència és no saber el que es vol. La joventut viu de l’esperança. La iniciativa de la joventut val el que l’experiència de la gent gran. La joventut és un defecte que es corregeix amb el temps. Llàstima que ens curem d’ell massa aviat.

Tots acumulem anys, i cadascú de nosaltres, tard o d’hora, arribarem a ser persones d’edat avançada, ancians. Per això m’agradaria parlar del diferent que pot ser la nostra vida segons decidim enfocar-la.

No podem evitar arribar a ser grans, però sí que podem negar-nos a ser persones grans.

Som persones velles quan deixem que la vida transcorri sense sorpreses, quan ens aixequem i només mirem per la finestra per veure passar el temps. Som gent gran quan els nostres somnis es moren, quan deixem de lluitar per aconseguir “alguna cosa” a la vida. Som grans quan encara als nostres anys, somiem. Somiem amb veure els néts, amb omplir la taula de família, amb descobrir i experimentar coses noves, de fer riure als altres amb les nostres històries.

Som persones grans quan creiem que estem de tornada de tot, quan la vida ja no pot donar-nos res que no hàgim viscut ni ensenyar res de nou. Som grans quan seguim disposats a aprendre, a descobrir i a conèixer.

Som persones grans quan ens quedem asseguts davant el televisor esperant l’hora de la nostra mort, quan no fem res per les persones que estan al nostre costat, excepte fer infeliços amb les nostres queixes. Som grans quan sortim a caminar perquè el metge ens diu que això ens donarà qualitat de vida, quan gaudim immensament cada minut que estem en aquest món.

Som grans quan mirem l’agenda i està en blanc perquè no tenim res a fer i només ens resignem a la nostra partida, sense adonar-nos que cada dia és una benedicció. Som vells quan planifiquem la nostra vida amb la família, quan viatgem per conèixer món, quan fem totes aquestes coses que no havíem pogut fer abans.

Les persones amb ànima d’avis es deprimeixen amb molta facilitat, però les que simplement són persones grans, accepten les inconveniències de la vida, no deixant que els afecti. Sempre val la pena viure intensament, amb felicitat, optimisme i sense aferrar-se a les coses que ens danyen el cor.

No permetem que el desànim, la tristesa, els obstacles, les pors, els fracassos i les derrotes ens converteixin en persones grans, amargades i sense vida.