Les Trementinàires, Palmira Jaquetti i l’Alt Pirineu donaran nom als nous carrers que es construiran a la Seu d’Urgell amb el desenvolupament urbanístic del sector SUD-1, a l’entrada est de la ciutat, on s’hi ha de construir el futur Hospital Comarcal de l’Alt Urgell. El ple de l’Ajuntament urgellenc ha aprovat per unanimitat, aquesta setmana, la denominació que tindran tant aquests vials com les zones verdes que es crearan a les proximitats.

La designació d’espais de la nova àrea urbana l’ha explicat el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Joan Gurrera. Pel que fa als dos primers noms, s’han escollit en resposta a una moció que havia proposat l’any passat el Comitè 8M després d’impulsar la campanya ‘Carrers per descobrir’, en què es demanava que en els canvis del nomenclàtor s’hi tingués en compte la incorporació de noms de dona, atès que la gran majoria de carrers de la Seu amb nom propi estan dedicats a homes. Tot i això, inicialment el col·lectiu feminista proposava que el nom de les Trementinaires -el més votat en l’enquesta que van impulsar- s’implantés amb la substitució del de Bisbe Iglesias Navarri, tot al·ludint als vincles que aquest bisbe va mantenir amb el règim franquista.

Finalment, el Carrer de les Tremenitinaires serà un vial de nova creació que transcorrerà per sota del futur hospital, en paral·lel a la carretera de Puigcerdà. A més a més, les dones que elaboraven herbes remeieres a l’Alt Urgell -sobretot a la vall de la Vansa- i les venien arreu de Catalunya també donaran nom al parc que hi haurà just a sota, entre l’Hospital i el riu Segre.

Pel que fa a Palmira Jaquetti, donarà nom al carrer que s’obrirà en direcció nord des de la rotonda de Bombers, per a donar accés a la nova zona comercial i de serveis que hi haurà per damunt de la carretera N-260, amb dues noves illes urbanes a costat i costat.

De la seva part, el vial on desembocarà aquest carrer de Palmira Jaquetti s’anomenarà Carrer de l’Alt Pirineu. Una novetat important, perquè d’aquesta manera la Seu esdevindrà la primera població que té un carrer dedicat a aquesta regió de muntanya catalana, formada per les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i l’Aran.

Quant a les altres dues zones verdes previstes (a part del Parc de les Trementinaires), a la banda oest del carrer de Palmira Jaquetti hi haurà el Parc de la Llau del Carril. Finalment, per damunt del carrer de l’Alt Pirineu s’hi impulsarà el Parc del Barri de Sant Antoni.

Durant el debat al ple, la regidora de Compromís Carlota Valls es va mostrar d’acord amb la proposta, tot i que creu que hi hauria d’haver hagut “un treball conjunt entre els grups i el col·lectiu 8M, com també que no es polititzés aquest procés”, dues peticions que considera que no s’han concretat.

Sobre aquest debat previ, la portaveu de la CUP, Xènia Antona, va preguntar a l’equip de govern si hi havia hagut “un retorn del procés participatiu”. De la seva part, el regidor no adscrit Àngel Rubio va suggerir que des d’ara valdria la pena que quan es faci un carrer nou, en una de les plaques, s’hi inclogui una breu explicació de qui era el personatge a qui està dedicat el vial.

Pel que fa a la pregunta sobre el retorn del procés participatiu, la tinent d’alcalde de Participació, Marian Lamolla, va respondre que s’havia convidat el Col·lectiu 8M a assistir al plenari d’aquesta setmana però que no hi han fet acte de presència.

A banda de les Trementinaires i de Palmira Jaquetti, a l’enquesta que havia impulsat, el grup feminista també suggeria els noms de Montserrat Alrich -activista social de començament del segle XX nascuda a Alàs i Cerc- i Jerònima Ribota ‘la Carabacera’, una negociant del segle XV que va ser condemnada per bruixeria.

Tot i això, un dels noms que va rebre més vots va ser un dels que no estava inclòs a les quatre opcions proposades: Elvira Farràs, professora i gran impulsora del Ball Cerdà al llarg de les darreres dècades. Els participants també hi van incorporar amb el seu vot altres suggeriments, com ara els personatges de Roser Majoral, Ermessenda, Frederica Montseny i la religiosa Joaquima Rius.