Són molts els termes que, per desconeixement o no, són utilitzats per referir-se a les persones amb discapacitat: anormals, deficients, impedits, incapacitats, limitats. Tots aquests termes impliquen negacio (no pot). És convenient emprar el terme discapacitatT. Es considera discapacitada a tota persona que pateix una alteració permanent o prolongada, física o mental que en relació amb la seva edat i medi social implica desavantatges considerables per a la seva integració social.

Cal observar que són desavantatges i no a impediments. Una de les expressions utilitzades amb freqüència en relació a les persones amb alguna discapacitat és no pot. Si entenem que no hi ha una manera normal de fer les coses, aquestes paraules no tenen cabuda.

Les úniques limitacions reals que té la persona són les que li són imposades. En aquest sentit, les limitacions són creades per la societat més que per la discapacitat. Si se li diu a una persona discapacitada que està limitada, li resulta més fàcil acceptar-ho, creure-ho i comportar-se com si això fos cert, en lloc d’intentar demostrar el contrari.

Hi ha diferents tipus de discapacitat: les persones amb discapacitat motriu presenten un clar desavantatge en el seu aparell locomotor. Tenen dificultats gairebé exclusivament en els seus moviments, només en algunes ocasions poden presentar altres pertorbacions. Persones amb discapacitat sensorial: tenen una pèrdua total o parcial de l’estructura o funció d’un o diversos sentits que ocasiona una alteració, de major o menor grau, en el desenvolupament de la persona. Persones amb discapacitat intel·lectual: la discapacitat intel·lectual comprèn una àmplia sèrie de trastorns el denominador comú és una significativa limitació en la capacitat intel·lectual o cognitiva. Està associada a un dèficit en la conducta adaptativa. Persones amb severs trastorns de la personalitat: per exemple psicosi com l’esquizofrènia, l’autisme.

Una pregunta essencial que es planteja molta gent és: quina és la terminologia adequada? Per exemple, ¿discapacitat, deficiència o minusvalidesa? Quan treballis amb algú que tingui una discapacitat, pots preguntar-li què terme prefereix. Quan parlis en públic o hagis de fer alguna cosa per escrit, et caldrà investigar una mica per assegurar-te que utilitzes la terminologia comunament acceptada i que evites els termes potencialment ofensius. En aquest capítol s’ofereixen algunes pautes.

El més important que has de saber a l’hora de relacionar-te amb persones amb discapacitat és que són persones. I per tant, són molt diferents entre si, fins i tot pel que fa a la seva actitud sobre la seva discapacitat.

Hi ha qui prefereix termes diferents, altres s’ofenen molt amb la terminologia i a altres els és igual. Alguns s’enfaden molt el tema de les barreres a l’accessibilitat i carreguen contra els responsables. D’altres, però, tenen molta paciència, ofereixen el seu suport i es mostren molt agraïts amb les persones i organitzacions que intenten evitar aquestes barreres.

Recorda que les persones amb discapacitat tenen gustos diferents. Només perquè una persona amb discapacitat prefereixi alguna cosa d’una manera concreta no vol dir que una altra persona amb la mateixa discapacitat també ho prefereixi d’aquesta forma.

Algunes persones que utilitzen dispositius d’ajuda a la mobilitat, com una cadira de rodes, un caminador o una crossa, consideren aquests dispositius part del seu espai personal. No toquis, moguis o et recolzis en els dispositius d’ajuda a la mobilitat. Això és important, també, pel que fa a la seguretat.

Atenció!. Cada persona amb discapacitat és diferent i, prescindint dels rètols que se li apliquin per conveniència dels altres, segueixen sent persones totalment “úniques”. Les persones amb discapacitat són persones en primer terme, i in de Dodividus amb discapacitat en segon lloc. No hi ha un “Down” sinó una persona amb Síndrome, no existeix un sord o un cec, sinó persones amb sordesa o ceguesa.

Tots som diferents, només que alguns tenen les diferències més marcades.