No em sembla que el tema de les pensions tingui gaire a veure amb la crisi. Molt abans de la crisi actual els poders polítics i econòmics ja plantejaven les reformes per disminuir les pensions.

 Ens diuen que no hi haurà diners per pagar les pensions públiques quan a cada exercici comptable tenim a Andorra un excedent de prop de 40 milions d’euros i, en aquest moment, unes reserves properes als 1000 milions d’ euros, acumulades al llarg dels anys, pels successius sobrants comptables, és a dir, les diferències entre l’import que es recapta i el que s’esmerça en pensions de jubilació cada any.

 A més de reduir dràsticament les pensions futures, es vol substituir l’aplicació de l’ IPC per una fórmula complexa que pretén fer sostenible el sistema d’actualització anyal de les pensions de jubilació. Penso que a la pràctica, l’ús d’aquest factor suposarà la congelació de les pensions de jubilació amb la corresponent minva acumulada de llur poder adquisitiu.

Em demano per què les pensions fins ara s’han finançat solament amb les cotitzacions i no s’han considerat altres ingressos fixos, com poden ser els que provenen d’impostos, tenint en compte que moltes de les pensions que es pagaven des dels fons de reserva eren no contributives, concepte per el qual s’esmerçaren més de 255 milions d’euros des de 1968 al 2008.

 Amb la modificació legal prevista, per sort l’estat es compromet a mantenir un nivell determinat de reserves i, donat el cas, cobrir els futurs dèficits de la branca de jubilació, com fa amb la branca de malaltia. Caldria saber però fins a on l’estat està disposat a contribuir en el futur en l’àmbit de les pensions de jubilació.

 Considero que els negres averanys que es pronostiquen per les pensions són més aviat fruit d’una construcció política i ideològica que quelcom tècnicament cert. Amb voluntat política i social es podrien escometre les reformes necessàries a les pensions, sense disminuir-les, crec jo.

 Des de diversos àmbits es recomana que es contractin pensions privades, individuals o col·lectives, a les quals seran atorgats importants avantatges fiscals. Si donem per segur que no hi haurà diners per les pensions públiques em pregunto per què es desgraven les privades. El diner que aflueix cap a les pensions privades es podria dirigir, per què no, a les públiques, fent així més sostenible el sistema de pensions públiques.

 Al meu entendre, seria un encert que al costat del sistema de pensions públic per repartiment , s’en bastis un altre, també públic, per capitalització, on es podria dirigir tot el flux de diners que ara s’en va a contractar pensions privades, debilitant així el sistema públic, en lloc d’enfortir-lo.

 Una possibilitat seria que, d’allò que cada persona aporta a la seguretat social en concepte de vellesa, un 30% fos destinat als fons personal de capitalització i un 70 % a al fons comú de repartiment.

 Sens dubte, retallant les pensions públiques augmentarà la pobresa entre els pensionistes i la desigualtat entre la població. Estic convençut que aquesta no és la millor manera d’animar el consum de les llars que ens ha de portar a la recuperació econòmica.