Entrem amb decisió a la Setmana Santa amb la celebració del Diumenge de Rams, aclamant el Crist Rei, el nostre únic Senyor, que venç el mal i que ens atreu a seguir-lo, vivint com Ell, i, sobretot, estimant com Ell. Aquest és diumenge de palmes i llorers, sí, perquè Crist no fracassà sinó que vencé en el seu martiri de crucifixió. Però el que convé és que escoltem i gravem amb atenció el relat de la seva Passió, les seves paraules plenes de llum, perquè així i fins aquest extrem ens ha estimat Déu!
A la creu, Jesús pregava amb les paraules del salm 21, «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?» i recollia en el seu cor, tots els abandonaments, les traïcions, els fracassos, els patiments de la humanitat… i els feia pujar al seu Pare, reclamant ajuda i pietat. En aquest clam del Crucificat, Déu va obrir a Chiara Lubich, iniciadora del moviment dels focolars, un accés especialment intens al seu misteri. En l’abisme del patiment del Déu fet home s’il·luminen i prenen sentit tot els sofriments humans. Reben llum de part de Crist. I la unió profunda del Pare amb el Fill en l’Esperit Sant, que es revela i es dóna precisament en aquell crit, esdevé el model de la unitat entre els homes. Penetrant en aquesta nafra interior de Jesús, Chiara començà un camí espiritual del qual nasqué el Moviment dels Focolars, una nova realitat eclesial que es difon i es consolida, arreu del món, durant el segle xx. És la proposta de viure sempre l’amor a Jesús Abandonat. I des d’aquest amor, estimar tothom.
Al llarg d’aquesta setmana estem cridats a guardar i meditar les paraules de Jesús a la Passió segons Sant Lluc, que proclamem aquest diumenge de Rams o de Passió. Jesús a Getsemaní recomana als seus apòstols: «Pregueu Déu que no us deixi caure en la temptació». I després un xic lluny, pogueren escoltar la seva oració al seu Pare, Abbà: «Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra». Vetllem per no caure en la temptació d’abandonar Déu i viure com si no existís. Al contrari, cerquem sempre el que Déu vol, el que li plau, el que Ell faria.
També escoltem el que diu mirant els qui el mataven: «Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan». Perdona i excusa. Perdona i oblida. Perdona i guareix. Perdona i anima a tirar endavant… Quanta grandesa en l’amor de Jesús! «El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor».
I al lladre penedit, que inspirant-se en la pregària dels jueus (recorda Israel…) gosa dir-li: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». I Jesús li respon: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís». Què de més gran podia esperar? Compartia el suplici del Senyor, i compartiria –Ell i només Ell li ho podia assegurar- el seu Regne de felicitat i de pau.
Finalment en el que més insisteix la Passió segons St. Lluc és que Jesús mor, pregant amb el salm, i abandonant-se al seu Pare, Abbà: «Pare, confio el meu alè a les vostres mans». Confiança, paraula clau davant el misteri de la nostra existència, davant l’enigma de la mort, davant l’interrogant sobre el sentit de tot el que ara ens toca de sofrir i de viure. Si confiem en Ell, també ressuscitarem amb Ell. A tots us desitjo bons dies de celebracions de la Setmana Santa!
