Es veu que quan Adolf Hitler estava planejant el genocidi dels jueus, al 1939, va dir als seus ministres que al final no passaria res perquè: “qui recorda el que va passar els armenis?”. I és que al 1915 el govern de l’imperi otomà va decidir matar tots els armenis del seu territori i van portar a la mort a uns 650.000. Ho van fer amb afusellaments i matant de gana a bona part del col·lectiu. Perquè? Doncs perquè el govern estava en mans d’un grup anomenat els Joves Turcs, que eren ferotgement nacionalistes. Creien que l’imperi s’havia de convertir en una nació turca de llengua i cultura. Les altres minories havien de ser esborrades i en el cas dels armenis, que eren cristians, directament exterminades. No ho van aconseguir del tot però la Turquia moderna no ha acceptat mai del tot aquests fets. Encara ara es nega que aquest genocidi fos planificat i les autoritats d’Ankara pressionen els governs o caps d’Estat que fan cas a la diàspora armènia i critiquen aquests fets que van començar ara fa 100 anys: concretament, el 24 d’abril es va donar l’ordre final d’acabar amb aquest poble. Potser sí que tenia raó Hitler i poca gent es recorda dels armenis. Perquè ens recordem del genocidi que va voler perpetrar Hitler amb els jueus? Perquè no va reeixir del tot i hi ha un estat amb poder, Israel, que no ho oblida. I ho utilitza pels seus interessos propagandístics, també.
Qui recorda el genocidi que van perpetrar els belgues al Congo a finals del segle XIX i principis del XX. La colonització d’aquest territori va ser tant salvatge que fins i tot molts imperialistes es van esgarrifar. La meitat dels pobladors d’aquesta zona africana van morir en dècades. Després, el dogall imperial belga es va suavitzar força, en comparació a l’horror, l’horror, que és com es descrivia aquest episodi en una novel·la de Joseph Conrad ambientada al Congo. Però pocs recorden aquesta història? I quantes massacres no tenim presents, simplement perquè els vencedors van escriure la història? I el pas del temps ha sedimentat l’oblit. Hitler volia dir amb aquella frase que si guanyaven la guerra, tot els seria perdonat. Però van perdre i ara els nazis són considerats el paradigma del mal en la política. Els comunistes també van practicar moltes atrocitats però van esfondrar-se ells solets i aquest sistema polític té més bona fama. I ara podríem parafrasejar Hitler i preguntar-nos: qui es recordarà dels habitants de Síria o de Líbia o de Iemen o d’aquells que ja no recordo? I quan ja ho haguem oblidat, els vencedors hauran guanyat un cop més.
2015-04-21
Estic molt d’acord amb aquestes paraules i aquests sentiments. Molt d’acord també amb la referència a la propaganda d’Israel. Moltes atrocitats s’han oblidat com bé esmentes i les que no, s’utilitzen com a llança i estendard per cometre’n d’altres en un raonament sense cap ni peus que s’esfondra tan ràpid que costa creure com pot haver-hi gent que ho defensi.