Les mans de cada ésser humà

El llenguatge corporal és tot el que transmetem per mitjà de moviments o gestos, delata completament els nostres sentiments i percepció sobre el tema o la persona amb la qual estem interactuant; en parlar amb una o diverses persones, reflectim i enviem milers de senyals i missatges a través del nostre cos, fonamentalment, les mans. Els éssers humans transmetem amb les mans i la resta del cos un milió de senyals que expressen els nostres sentiments i actituds personals. La lectura de cadascuna d’elles pot revelar l’existència d’un interès eròtic, fins i tot, si el que ens diuen és la pura veritat. Les mans comuniquen el món emocional d’una manera tan específica que tan sols n’hi ha prou mirar o sentir per uns moments, es pot saber si estan alegres, iracundes, tristos o espantades, el que s’arriba a saber amb els seus moviments discrets o directes, les seves posicions i recorreguts, la seva harmonia o desordre, la seva productivitat, entre molts altres. Si hi ha inquietud o serenitat, si hi ha celebració o frustració. Si alguna cosa resulta interessant en la lectura d’un ésser humà, és avaluar els diferents missatges que ens donen les mans i més que elles- que ja ens parlen molt de la personalitat que les té, el seu llenguatge de moviments. Per a això, només cal mirar la forma com es van desplaçant les mans, comunicant-nos en forma precisa, la manera de ser i fer dels seus amos, de com van estant en la vida.

Sens dubte, per justificar una cosa el pensament d’avui, les mans marquen la diferència entre l’ésser humà i els diferents éssers vius, tenint la persona, la capacitat d’utilitzar-se per transmetre tots els missatges possibles, en un codi que més enllà de les paraules i frases, sembla ser comprensible en qualsevol part i en qualsevol situació.

Per les mans sabem, gairebé sempre segurs que es tracta d’una dona o un home, un nen, un jove, un adult o un ancià, de si es tracta d’una personalitat que ha passat treball o, per contra, ha tingut una vida còmoda, sense molts esforços. Les mans d’algú sempre acaben per delatar, com un llibre, sobre el caràcter de la persona, de la seva forma habitual de comportar-se i que, més enllà de qualsevol emoció intensa que les transformi , en forma momentània, sempre acaba delatant la forma com aquesta persona tracta els altres i, sobretot, com es tracta a si mateixa. Quan observem bé les mans d’una mare sobre el fill, qualsevol que siguin les seves edats, es pot observar i identificar la qualitat de l’afecte que expressen.

Les mans revelen centenars de trets ocults de la nostra personalitat i el nostre caràcter. Per una bona anàlisi de les nostres mans són molts els elements que cal tenir en compte: la forma, el color, la mida, la temperatura. Es diu que pots saber molt d’una persona a través del que veus a les seves mans. Mans quadrades, gent pràctica i emprenedora. Palma quadrada i dits que donen la impressió de ser de la mateixa mida. Si el polze és més llarg del normal, indica que aquesta persona és capaç de canviar d’opinió si li demostrem que està equivocat. Són mans d’algú emprenedor, pragmàtic, amb un alt sentit de la justícia i un gran sentit pràctic. Molt sensuals i fidels, es fixen molt en l’aspecte de les persones.

Mans espatulades, gent pràctica i tenaç. Similar a l’anterior, en aquesta tots els dits són iguals, inclusivament el polze (alguna cosa així com espàtules). Dinàmics, tenaços i persistents, poden tornar tossuts i obstinats. Tenen una gran precisió amb les seves mans, per això són excel•lents cirurgians, músics o mecànics.

Mans còniques, gent creativa i artística. El petit té la mateixa longitud que les dues últimes falanges del tercer dit, i el primer i tercer mostren gairebé la mateixa mida. Posseeixen molta imaginació, cosa que els converteix en persones molt creatives. Poden semblar superficials i vanitosos, però realment no ho són.

Mans llargues i primes, gent somiadora i sensible. Es tracta de mans fines amb dits llargs, estilitzades i amb ungles que acaben en forma ametllada. Viuen amb el cap als núvols i a vegades es creen conflictes en topar amb la realitat A vegades es neguen a veure l’evident i són bons escriptors, filòsofs, religiosos o pintors.

Mans de nusos, gent original i sincera. Aquestes mans tan poc comuns tenen nusos en les articulacions dels dits i les ungles són amples en la seva terminació. Plenes d’idees originals, aquestes persones són generoses i es pot arribar a confiar plenament.

Mans mixtes, gent curiosa i inestable. Las més abundants, ja que tenen de tot. Són les mans de qui viu al dia amb metes que es poden complir i que si no es compleixen poden arribar a frustrar. Temen ser rebutjats i els aterreix patir desenganys, pel que els costa bastant donar-se del tot.

Les mans parlen: tocar la cara, a punt de prendre una decisió. Entrellaçar els dits mostra més autoritat que el altra.Tocar-se l’orella o l’oïda, et sents insegur davant l’altre. Fregar les mans, vol acabar la reunió.

Gratar el nas, no li interessa el que l’altre diu. Colpejar lleugerament els dits, impacient.

Prendre el seu cap per darrere, segur de si mateix, supèrbia. Donar suport al cap sobre les mans, avorrit.

Mans obertes soltes, sincer. Mans obertes recolzades en el cos, innocent, fàcil de manipular. Mans amb els palmells cap amunt, demana disculpes o perdó per algú. Mans als malucs, presta atenció i disposició. Etc.

I les vostres què us diuen.

Aquest article va dedicat a un gran amic, que és el que em va donar la idea.