Les Famílies musicals: dels Bach als Strauss, al Concert de Meritxell de la JONCA

El concert de Meritxell de la Jove Orquestra Nacional d’Andorra, que es va celebrar a l’Auditori Nacional d’Ordino el passat divendres dia 6, va oferir tres segles de música clàssica, a l’entorn de les famílies musicals. Foren una sèrie de obres representatives cronològicament i concentrades en tant sols una hora d’audició que incloïa la participació del públic en determinats moments.

El concert de la JONCA, dirigida per Gerhard Claret, amb el suport de David Puertas com a narrador i la Irina Robles en la part escènica, va oferir una vessant pedagògica sobre la història de la música clàssica i la vida dels principals compositors dels segles XVIII i XIX per acabar al segle XX amb Béla Bartók, Hindemith, Britten i Pau Casals (1876 – 1973) respectivament.

David Puertas, va nomenar alguns dels compositors de fa 300 anys, Vivaldi (1678 – 1741), Bach (1685 – 1750), Teleman ( 1681 – 1767), Corelli (1653 – 1713), Jean-Baptiste Lully ( 1632 – 1687) , etc. Tots ells han compost entre altres obres, música per a viola, violí, violoncel i contranbaix. El narrador va dir, mostrant els dos instruments : “La viola sona més greu que el violí, perquè és més gran”. Així com el violoncel i el contrabaix són el més greus, perquè alhora aquests instruments són molt més grans.

A continuació el mateix narrador, va parlar de la influència de les famílies musicals, inspirant-se en Johann Sebastian Bach (1685 – 1750) del qual, tan el seu avi com el seu besavi també eren músics. Diversos membres de la JONCA, van representar cada un dels fills músics més coneguts : Wilhelm Friedemann Bach (1710 – 1784), Carl Philip Emanuel Bach ( 1714 – 1788), Johann Cristoph Friedrich Bach ( 1732 – 1795) Johann Christian Bach (1735 – 1782), etc.

De la mateixa època, la JONCA van començar amb “l’Allegro del Concertino en Sol Major” del compositor italià, Carlo Riccioti (1675 – 1756) contemporani de Johann Sebastián.

Seguidament van interpretar la “Sonata en Re Major” (Zarabanda) de Jean-Marie Leclair (1697 – 1764). A continuació van oferir el “Minuet” de la “Petita Serenata nocturna” de Wolfgang Amadeus Mozart (1756 – 1791). També un fragment de l’òpera “La flauta màgica” amb la participació del públic. Es va parlar de Nannerl, la germana de Mozart que tocava el violí, com el seu pare Leopold Mozart ( 1719 – 1787). Leopold és autor d’un mètode d’aprenentatge del violí, que ha estat emprat fins ben entrat el segle XX.

Luigi Boccherini (1743 – 1805) ens va portar al segle XIX, va ser un compositor que va donar un impuls important a la música de cambra amb nombroses composicions per a corda. A Ordino, va ser interpretat amb l’acompanyament de l’alternança de palmes per part dels músics i juntament amb el públic. La JONCA ens va interpretar un fragment de la seva “Sinfonia en re menor”.

Després, el narrador va parlar de Beethoven (1770 – 1827) i de F. Mendelssohn (1809 – 1847) va dir, que la seva germana Fanny, també era compositora especialment de peces per a piano. De Mendelssohn va sonar la coneguda marxa nupcial, que en realitat forma part de la música per al teatre de Shakespare, “El somni d’una nit d’estiu”.

A continuació arribem a Viena, fa 150 anys, on vivia la família Strauss. Del pare, Johann Strauss (1804 – 1849) s’escolta habitualment la seva “Marxa Radezky”. Johann Strauss fill (1825 – 1899), és conegut com el rei dels valsos amb el seu “Danubi blau. Mentre que els altres fills Eduard Strauss (1835 – 1916) i Joseph Strauss (1827 – 1870) són reconeguts per ser grans directors d’orquestra. Tots van popularitzar les polsques i altres danses de saló encapçalats per la coneguda “Trist-tras polka”. A part la família Strauss van aportar altres músiques de danses com els “galops” i les “contradanses”.

La majoria d’aquestes obres ja s’han escoltat a Ordino en el concerts de Cap d’Any i per a diferents intèrprets i diverses orquestres, especialment l’ONCA dirigida per G. Claret.

Finalment, ja en ple segle XX, va néixer la música popular on va destacar Béla Bartók (1841 – 1945), un autor que feia des de cançons de bressol fins a música per a jocs infantils. On incloïa fins i tot el “solo” de violoncel. La JONCA va interpretar les “ 10 peces per a orquestra de cordes” d’aquest destacat compositor.

Després Paul Hindemith (1895 – 1963) que treballava la incorporació progressiva dels diferents instruments de corda a la orquestra. La JONCA ho va mostrar amb les “5 peces per a orquestra de corda”. Una gran interpretació dels joves músics de la formació andorrana, que es reafirmen com la cantera idònia de l’Orquestra Nacional.

De Benjamín Britten ( 1913 – 1976) varem escoltar la “Simple Symphony”, on el “Playfull pizzicato” ens va permetre gaudir de la gran sonoritat dels instruments d’arc, sense emprar aquest element. Els dits de les mans obtenen un so perfecte, actuan com una corda en vibrat sostingut, realment meravellós per a les nostres oïdes.

Per acabar, del compositor català Pau Casals (1876 – 1973) vam escoltar amb devoció la sardana “Sant Martí del Canigó”, una obra composta per expressar el sentiment d’enyorança de l’autor en la seva etapa d’exili.

jonca El concert de Meritxell 2013 ha estat una edició “especial” amb la intervenció com hem dit abans, d’un narrador i una directora d’escena, que ha permès fer un repàs de la història musical de tres segles. Del segle XVII al segle XX, que han estat cabdals per al desenvolupament i l’evolució de la vida musical europea, representada per compositors de la talla de la família Bach, fins a l’aportació de la família Strauss.

I una bona interpretació dels músics de la JONCA, que han assolit el ple de l’aforament de l’Auditori Nacional d’Ordino, amb un públic que va aplaudir amb intensitat la innovació de la proposta participativa.

TOTES LES NOTÍCIES