Les estacions d’esquí nòrdic de Catalunya tanquen la temporada 2016/2017 amb un impacte econòmic de més de set milions d’euros d’impacte sobre la producció, xifra que fa referència a la quantitat de diners que s’han mogut en l’economia arran de les activitats a les estacions.  Si només es consideren els ingressos i les despeses derivats de la venda de forfets, l’impacte econòmic de les estacions és d’1,13 milions d’euros, que han generat un retorn al territori de  6,12 euros per cada euro gastat per l’usuari en concepte de forfet i lloguer.

“És evident que l’aposta feta per la Mancomunitat, els ajuntaments i les estacions és bona pel territori, per l’impacte econòmic i sobretot per la fixació de població en aquestes petites valls del Pirineu. Sempre hem dit que les estacions són motors de prosperitat en aquests indrets. Ara les dades presentades així ho demostren”, s’afirma des de la Mancomunitat de Municipis per a la Promoció de l’Esquí a Nòrdic. 

Per al calcul de l’impacte econòmic s’han tingut en compte diferents paràmetres: els efectes directes que corresponen al conjunt de la despesa de les estacions, els efectes indirectes o complementaris, que corresponen a ingressos de les estacions i despesa efectuada pels visitants  i els efectes induïts, que fan referència a l’estímul global que es produeix en l’economia de l’àrea de referència. La suma d’aquests tres efectes dóna lloc al que es coneix com a impacte econòmic total i, a partir d’aquest, és possible calcular el retorn per euro invertit i l’impacte sobre l’ocupació.

Aquestes dades, i d’altres, es desprenen d’un estudi encarregat per la Mancomunitat d’estacions d’esquí nòrdic de Catalunya on s’han recollit gairebé un miler de valoracions. L’estudi analitza des de dades sociodemogràfiques i socioeconòmiques de les persones usuàries de les estacions de Guils, Lles, Aransa, Sant Joan de l’Erm, Tuixent La Vansa, Virós Vallferrera i Tavascan fins a calcular l’impacte econòmic del conjunt de les estacions. Aquest estudi ha estat presentat a la Seu d’Urgell davant dels principals responsables de les estacions d’esquí nòrdic, del President de la Mancomunitat, del representant de la Generalitat per a les estacions d’esquí i diferents tècnics i polítics del Consell Comarcal de la Cerdanya i l’Alt Urgell.

Altres dades
La procedència majoritària dels visitants del conjunt de les estacions d’esquí nòrdic prové de la demarcació de Barcelona (60%), especialment de les comarques del Barcelonès, Vallès Occidental i Bages. A nivell comarcal, però, l’Alt Urgell és la comarca que més visitants hi aporta. Així mateix, l’estudi recull visites de públic de més de dos-cents municipis catalans a les estacions d’esquí nòrdic, cosa que posa de relleu l’abast territorial d’aquesta modalitat esportiva.

Pel que fa la tipologia de públic, cal destacar el públic familiar (45%) i el públic que esquia amb parella (39%) o bé amb amics (37%). Per sota, queden aquelles persones que esquien soles (23%) i les que ho fan amb club esportiu (5%).

Quant a la franja d’edat amb més presència a les estacions es destaca el públic de trenta a cinquanta anys, amb especial rellevància de la franja d’edat 40-49 anys (38% del total). I per que fa a gènere, predominen els homes, amb un 56% davant el 44% de dones.
Entre els canals i mitjans de consulta per assabentar-se de l’estat de pistes, la principal preferència és la pàgina web de l’estació en concret. Les xarxes socials i la pàgina web de Tot Nòrdic completen el podi dels mitjans més consultats.

De l’estudi també es desprenen hàbits de pràctica esportiva, com la mitjana de dies d’esquí per temporada, superior a deu, per un 46% dels usuaris i, d’entre sis i deu dies, per un altre 32%. Aquesta dada contrasta amb el fet que si bé la majoria no disposen de forfet de temporada, assiduïtat a pistes durant la temporada és considerablement elevada.

Quant a variables de consideració econòmica, gairebé la meitat de les persones usuàries de les estacions d’esquí nòrdic de Catalunya s’allotgen fora de casa amb motiu de la pràctica esportiva. D’aquestes, la majoria afirma disposar d’una segona residència, tot i que destaquen altres opcions d’allotjament, com el turisme rural, els hotels o la modalitat de caravana/furgoneta a peu de pistes. D’aquí se’n deriva l’existència d’un impacte en el sector turístic comarcal de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars Sobirà.

La despesa econòmica mitjana per persona i jornada d’esquí se situa entre els 30 euros i els 50 euros. Si bé, depèn directament de la procedència, en la majoria de casos es destaca un consum en les instal·lacions de restauració pròpies de les estacions d’esquí, majoritàriament en servei de cafeteria.

En l’estudi també es valoren els serveis i les instal·lacions de cada estació i, en conjunt, és possible destacar el marcatge i la varietat de pistes o la neteja dels accessos, com a aspectes valorats molt positivament. Aquestes dades fan possible conèixer aquells punts forts i febles de cada estació i poder treballar per a oferir uns millors serveis de cara a properes temporades.
La qualitat de l’atenció rebuda del conjunt d’estacions d’esquí nòrdic és valorada amb quatre estrelles (sobre un total de cinc) i les notes mitjanes de les estacions oscil·len entre el 7.13 i el 8.49, deixant un marge d’actuacions de millora per a cadascuna d’elles.

Amb totes aquestes dades, l’estat de la neu i les bones condicions climatològiques que s’han donat al llarg de la temporada d’hivern, es constata que la temporada 2016/2017 tanca amb uns resultats molt positius per al conjunt d’estacions d’esquí nòrdic catalanes i amb la certesa que el negoci de la neu és un dels principals motors econòmics de les valls amb estacions d’esquí.