Les “Estacions dels compositors” i els solistes del Covent Garden

Al primer concert de la 18ena Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella els melòmans vam poder gaudir de les “4 Estacions”, una obra que van composar molts dels grans músics, encara que la majoria de públic identifica solament les “4 Estacions de Vivaldi (1678 – 1741) com la màxima expressió dels canvis de la natura en cada época de l’any.

La introducció sàviament presentada per Josep Maria Escribano director de la Temporada va permetre al públic de aprofundir en la obra i també en la trajectòria dels dos compositors seleccionats: Antoni Vivaldi i Astor Piazolla respectivament.

El programa va oferir el contrast perfecte entre el barroc d’Antoni Vivaldi i la contemporaneïtat d’Astor Piazolla (1921 – 1992), què a diferència d’altres compositors, les seves “4 Estacions Portenyes” comencen amb la Tardor.

Tal com va explicar Escribano, fins i tot el compositor alemany, Johann Sebastian Bach (1685 – 1750) admirava les obres de l’italià Antoni Vivaldi, que també va destacar amb una gran proliferació de gèneres, des del violí, fins a l’òpera, incloent la música sacra, la coral i evidentment la música de cambra.

Vivaldi va composar les “4 Estacions” integrades en un conjunt de 12 concerts Opus 8 i sota la denominació de “Il cimento dell’armonie e dell’inventione” traduït: Assaig de l’harmonia i la invenció”, que també es podria interpretar com la lluita entre l’harmonia i la creativitat.

La partitures originals compostes entre el 1723 i el 1725, van ser escrites per a violí solista, orquestra de cordes i clavecí. En la composició de les 4 Estacions de Vivaldi, s’hi troben totes les característiques de finals del barroc amb el contrast dels tempos: ràpid-lent-ràpid.

Tanmateix el solista acompanyat pel baix continu, s’enfronta a tota la orquestra i conjuntament i conjuntament produeixen una sàvia imitació de la natura en cada estació de l’any a través de tots els seus instruments.

Aquesta fórmula marca una clara corrent neoclàssica a la qual Vivaldi inclou el “ritornello” un recurs que li permet repetir una “tornada” i que també emprava Johann Sebastián Bach en algunes de les seves composicions, encara que l’origen d’aquesta fórmula venia de segles anteriors, quan els madrigals del segle XIV.

La seva obra té un estil musical que es va apropant a un dels conceptes de l’estètica aristotèlica que més tard influiria a totes les Belles Arts, amb la repetició de la natura.

Per altra banda nombrosos compositors han creat música a l’entorn de les estacions, entre ells s’ha de destacar l’autor anglès Henry Purcell ( 1695 – 1659 ) que va composar el seu “Estiu” explicant-lo com una súper Primavera. Mentre, Vivaldi el va narrar i composar descrivint musicalment el calor, els moscardons, la migdiada, etc.

En segon lloc, s’ha de mencionar a Franz Jospeh Haydn (1732-1809) contemporani de Mozart que en ple segle XVIII va crear un gran oratori dedicat a les “ Les Estacions”, amb text del poeta anglès James Thomson. L’oratori Les Estacions es va estrenar a Viena el 1801 i s’ha de destacar la coral final d’acció de gràcies que tanca la partitura i que fa referència a les tasques del camp. El seu llibretista Gottfried Van Swieten el va adaptar de l’obra homònima escrita pel poeta sota el nom de “The Saisons”.

Al segle XIX Piotr Illich Tchaikovski ( 1840 – 1893) va composar les seves “Estacions” per a piano, dedicant una peça a cada un dels mesos de l’any.

Retornant al concert amb Astor Piazolla, (de qui Escribano ens havia comentat la seva biografia), els solistes del Coven Garden ens van oferir la segona part amb les seves “4 Estacions Portenyes” . En el qual es van fer canvis d’alguns intèrprets i instruments, per a poder incloure el “bandoneó”, instrument favorit d’aquest compositor, nascut a l’Argentina.

S’ha de concloure què, “Les 4 Estacions Portenyes” de Piazolla, no tenen res a veure amb les composicions de música descriptiva de Vivaldi, sinó que el compositor expressa els seu propis sentiments en cada una de les Estacions. Tanmateix la seva partitura comença amb la Tardor, segueix l’Hivern, i la Primavera i acaba amb l’Estiu. Una fórmula que li permet mostrar la seva tristesa a la tardor i a l’hivern, per alimentar-se de primavera i exclamar l’alegria de l’Estiu com a punt àlgid del concert.

Les “4 Estacions Portenyes” han posat el contrast definitiu a una nit musical perfecte amb uns intèrprets d’excepció i on el solista i director Vasko Vassilev va captivar de nou, ja que havia actuat també amb èxit, a les primeres edicions del Festival de Música d’Andorra la Vella, fundat pel conegut tenor ja desaparegut, Alfredo Kraus, ara fa 18 anys.

La propera cita de la 18ena. Temporada de Música i Dansa, serà el disabte dia 21 de gener, amb una “Gran Gala d’Opereta” que cantarà el tenor Jose Todaro. Les entrades ja es troben a la venda en els punts habituals.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *