El grup parlamentari socialdemòcrata discrepa absolutament amb el projecte de llei de modificació de la llei de la seguretat social, i és per aquest motiu que hi han presentat una esmena a la totalitat. El president del grup parlamentari, David Rios, ha explicat que el text del Govern deixa alguns col·lectius en situacions precàries i que, a més, no dóna una solució definitiva a la problemàtica de la CASS. No obstant, conscients que segurament no prosperarà l’esmena a la totalitat, han presentat també 110 esmenes a l’articulat. D’aquestes, Mariona González ha destacat les que volen eliminar les retallades a la branca general que afecten a les baixes laborals, les pensions de viduïtat, d’invalidesa i el copagament a la salut. A més, però, en la branca de jubilació aposten per incrementar el percentatge de les cotitzacions en lloc de permetre que aquestes es puguin rebaixar, com alerten que preveu el text del Govern. Els socialdemòcrates volen que al 2016 es cotitzi un 13% a la branca de jubilació i al 2017 un 14%.
El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha explicat que s’han decidit presentar una esmena a la totalitat a la modificació de la llei de la CASS perquè ‘considerem que si s’aprovés el text tal com està algunes prestacions retornarien a nivells de cobertura de fa més de deu anys’, i també perquè ‘aquestes mesures tampoc donen una solució definitiva als problemes de la CASS i generen uns estalvis molt petits’. El problema principal, però, és que ‘deixa col·lectius com els miusvàlids en situació realment precaria’ i que considera que ‘s’està despullant el sistema públic de pensions a costa de vestir el sistema privat’.
Tot i aquesta esmena a la totalitat, la consellera general Mariona González ha explicat que ‘com que no creiem que prosperi’ han presentat 110 esmenes a l’articulat. D’aquestes, una gran majoria estan adreçades a eliminar articles de retallades socials que no comparteixen, i altres tenen per objectiu aconseguir que la branca de jubilació tingui un equilibri, i ho fan augmentant les cotitzacions. De fet, González ha assenyalat que cal controlar el dèficit de la CASS, però que ‘som partidaris que una part de la sanitat s’hagi definançar per impostos normals del Govern’. Consideren que una part dels nous impostos que s’aplicaran han de servir per garantir una major protecció social.
Amb la modificació de la llei ja es preveu que de la cotització que fan els afiliats a la CASS, en lloc del 10% sigui el 12% el que vagi a la branca de jubilació, és a dir, que es traslladi un 2% de la branca general a la de jubilació. No obstant, des del PS es vol que aquest percentatge s’incrementi al 2016, i que els afiliats passin a cotitzar un 13% a principis del 2016 i un 14% a principi del 2017.
Amb aquesta mesura es pretén compensar la baixada d’assalariats que hi ha hagut i no haver d’aplicar altres retallades com poden ser la rebaixa de les pensions. González ha indicat que s’ha esmenat el text perquè no es puguin abaixar les pensions amb el criteri del factor de sostenibilitat. González ha explicat que si aquest criteri s’hagués emprat el 2011, les pensions no s’haurien apujat el 2,52% de l’IPC sinó que haurien disminuït un 3,56% i això hauria fet ‘els jubilats més pobres’. Així, aquest article es vol eliminar perquè es considera que les pensions ja són prou baixes com per rebaixar-les més.
A més, també treuen l’article del Govern que vol eliminar les pensions mínimes de jubilació, ja que consideren que aquest mínim s’ha de mantenir.
Altres articles que els socialdemòcrates consideren inapropiats i que per tant han esmenat per eliminar-los són els que fan referència al copagament dels assegurats, que mentre que fins ara era del 25%, el text del Govern preveu que es pugui augmentar fins el 50%, i consideren que ‘pot ser un impediment per accedir a la sanitat’.
El dret a la baixa laboral a partir dels 90 dies de cotització tampoc sembla bé al PS, i argumenten que si això s’hagués aplicat al 2011, 576 persones s’haurien quedat sense cobrar la baixa. Pel que fa a la baixa de malaltia o per accident laboral es rebaixa el percentatge que es cobrarà a partir del 31è dia i a partir del primer any i mig fins el 60%, i això també es vol eliminar perquè no suposi un problema per als malalts.
La pensió de viduïtat que amb la modificació del Govern requereix que hagin passat dos anys de matrimoni o fills comuns, per als socialdemòcrates s’ha de garantir encara que no hagi passat aquest temps. I la pensió d’invalidesa, que és una de les que més han criticat des del PS, es preveu que es calculi en funció als punts aconseguits i els que es calcula que s’aconseguirien, cosa que els socialdemòcrates modifiquen calculant-la a partir del salari dels darrers dotze mesos. A més, els complements contributius previstos garanteixen que si una persona queda invalidada per a qualsevol feina rebi fins el 80% del salari mínim, però en aquest cas González ha criticat que això sigui una quantitat molt baixa per poder viure. De fet ha apuntat que ‘els demanaria als demòcrates que intentin viure ells amb 700 euros i mantenir una família’.
Per altra banda, els socialdemòcrates aprofiten les esmenes per presentar el model de CASS que ells consideren que hi hauria d’haver i que està basat en quatre branques. A més de la branca general i la de jubilació, es vol mantenir la branca de prestacions familiars i crear una branca d’atur.
La prestació per desocupació involuntària segons els socialdemòcrates es garantiria amb un 1% del salari dels afiliats. El 0,75% aniria a càrrec de l’empresa i el 0,25% a càrrec del treballador. Així caldria haver cotitzat un mínim de dotze mesos, i que els tres anteriors a la demanda de la prestació haguessin estat ininterromputs. Per als que haguessin treballat entre un i dos anys es cobrarien 120 dies, i aquesta xifra aniria augmentant fins a un màxim de 365 dies cobrats els que haguessin treballat més de cinc anys. Pel que fa a la quantitat de la prestació, els socialdemòcrates volen que sigui del 90% del salari dels darrers dotze mesos durant els primers 90 dies de prestació, i que es vagi reduint amb el temps per incentivar la formació i la recerca de feina. A més, estaria subjecte sempre a no rebutjar les ofertes del Servei d’Ocupació.
