En aquesta oportunitat ECOticias.com analitza els impactes que algunes de les energies renovables menys conegudes poden tenir sobre el medi ambient, tant en el moment de la instal·lació com durant la seva vida útil. Actualment cada vegada és més necessari reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i avançar cap a la producció d’una energia que sigui verda en totes les facetes.
Com es determina l’impacte de les energies en el medi ambient?
S’utilitza l’ACV o anàlisi de cicle de vida, també conegut com a LCA (per les sigles en anglès) que és una eina estandarditzada i té en compte diversos factors de gran rellevància per mesurar aquest impacte, destacant:
- L’extracció de les matèries primeres.
- El processament de les matèries primeres esmentades.
- Els mètodes de fabricació.
- El transport in situ.
- La construcció total.
- La durada de l’operació.
- La possibilitat de reciclar o destruir els equips i instal·lacions.
Si bé les solucions actuals ens permeten reduir el nostre impacte ambiental, encara queda molt per fer, per assolir un nivell d’eficiència energètica més gran. Per això és fonamental l’estalvi i l’avenç cap a una energia cada cop més sostenible, fins i tot quan es tracta de fonts renovables.
Hidràulica marina
El mar pot ser una font d’energia renovable, ja sigui a partir de les onades o de les marees. Avui dia l’únic lloc al món que explota l’energia mareomotriu és la planta de Rance, a França, que produeix energia a partir dels desnivells creats per les marees. Si bé la idea és bona, té un impacte considerable sobre el medi ambient: modifica el règim de marees, genera sedimentació a la ria, afecta la biota, etc.
Gràcies als darrers avenços tecnològics, cada vegada es veu més possible l’ús de les onades per produir energia d’una font neta, renovable i pràcticament sense impacte mediambiental, un concepte innovador que es basa a amarrar flotadors específics a estructures marines ja existents.
Energia geotèrmica
Per captar l’energia geotèrmica, que sorgeix de la calor emmagatzemada de forma natural al subsòl i les capes freàtiques subterrànies, s’utilitzen dos tipus de processos diferents: sensors horitzontals o captació vertical. Aquestes solucions es dediquen principalment a proveir de sistemes de calefacció a cases individuals, edificis, etc.
Però també hi ha instal·lacions que fan servir la calor subterrània per produir electricitat i els seus costos mediambientals són similars als que té una planta d’energia hidroelèctrica, ja que la seva instal·lació pot tenir efectes negatius directes al medi ambient, a la biodiversitat local, etc., encara que la seva feina gairebé no en tingui.
Quant a l’impacte ambiental que implica aquesta font d’energia renovable, el seu ús és innocu, però la geotèrmia és víctima de la construcció de la seva infraestructura i dels combustibles fòssils que es fan servir per assolir cotes de perforacions profundes, a més tenen una vida útil de entre 30 i 50 anys. La taxa d’emissió de gasos d’efecte hivernacle és de 45 g de CO2 eq/kWh.
Digestió anaeròbica
Entre altres processos d’explotació de les energies verdes hi ha la digestió anaeròbica, que permet produir biogàs amb baix contingut de carboni. Obtinguda a partir de les deixalles urbanes, dels residus de cultius o dels fems del bestiar, aquesta tècnica només deixa un residu anomenat digestat, que es pot emprar com a adob natural.
Un altre dels avantatges que té el biogàs és que el seu ús es pot adaptar, per substituir els combustibles d’origen fòssil en diversos àmbits: transport, calefacció o gas natural de xarxa. Amb una petjada de carboni de 23,4 g de CO2 eq/kWh, molts pensen que el biogàs podria ser un dels combustibles del futur.
