Les Brufes

Portada del conte Les Brufes
Portada del conte Les Brufes

Títol: Les Brufes
Escriptor/a: RISPAU, Anna; JULIÀ, Tessa
Il·lustrador/a: Valentí Gubianes
Editorial: Mosaics
Pàgines: 28
Edat: per als més petits

Les Brufes explica la història de dos personatges que es troben, una bruixa i una fada, cap de les quals està contenta amb la seva condició: a la Bru no li agrada ser una bruixa i a la Fa no li agrada ser una fada. Però el problema s’arreglarà quan l’atzar farà que bruixa i fada es trobin i vegin que totes dues es poden complementar.

No ens trobem davant d’un conte alliçonador, sinó d’uns fets que passen i que caminen cap a un final feliç sense buscar tres peus al gat, amb una història alegre i plena de bones intencions que es reflecteixen en les paraules, plenes de connotacions dòcils, que busquen en tot moment crear una sensació agradable.

El text d’Anna Rispau i Tessa Julià es narra tot en present, com si algú ens expliqués el que succeeix de manera col·loquial, sense que, a priori, res ens sembli ni positiu ni negatiu. És una manera d’expressar-se que s’acosta a la que fan servir els infants que narren els esdeveniments.

Aquest estil té un però, i és que el text es torna una mica embolicat: les accions passen massa ràpides, sense assentar-se, i oblidant sovint els referents dels actes esmentats. La quasi nul·la utilització de comes i el constant ús del present d’indicatiu fan que la lectura sigui molt fugaç. Així doncs, els personatges, i el conflicte i la resolució, passen, en certa manera, volant.

El duet d’escriptores es complementa bé. És ben probable que Anna Rispau, més avesada a la poesia, hagi estat l’encarregada dels encanteris, que agradaran als lectors, i que apareixen en lletra de pal i en negreta.

Ajuden a la fluïdesa de la història –enteneu-ho en certs moments com una virtut i una manera de fer– les il·lustracions de Valentí Gubianas. L’artista, tal com ens té acostumats, es mostra desinhibit en la pinzellada, el traç, el festival cromàtic o les composicions. Combinant les aigües i la punta seca, deforma, gira i juga amb les formes al seu gust, que realment fan créixer el llibre.

Pel que fa a la maquetació, tenim la sensació que en determinades il·lustracions falta espai per encabir el text, o si més no n’hi ha poc. Imatge i text haurien agraït un format més gran.

Sergi Portela / Clijcat / Faristol

TOTES LES NOTÍCIES