Ahir se celebrava a tot el món el Dia Internacional de les aus per iniciativa d’una organització anomenada Bird Life Internacional, que promou, a través d’una xarxa d’ ONG, la conservació de totes les aus del planeta i dels seus hàbitats.
De les aproximadament 9.700 espècies d’aus que existeixen a nivell mundial, el 33% es troben a Amèrica del Sud, i a Veneçuela tenim un 44%, amb al voltant de 450 espècies, situant-nos com el sisè país de major diversitat d’aus al món . D’aquestes, almenys 164 espècies d’aus es troben sota alguna amenaça d’extinció al nostre país. Tenir cura de les aus és responsabilitat de tots. Evita comprar-les i mantenir-les en captivitat. La natura sempre ens presenta diverses formes, colors i sons per admirar a través del cel, les aigües, el camp i les muntanyes. Quan ens sentim atrets pel so o el cant d’una au tractem de descobrir-la, observar-la, i capturar aquest instant d’inspiració.
El que no sabem o no imaginem és que les aus són una gran aportació a les funcions ecològiques, ja sigui escampant llavors o degradant matèria orgànica. Això les fa vitals en l’equilibri del nostre entorn i per això existeixen també agrupacions que es dediquen no només a observar, retratar i estudiar-les, també es protegeixen i es creen programes especials per a la seva cura i reproducció, especialment per a aquelles espècies que es troben amb algun grau de perill en la seva conservació.
Moltes espècies d’aus són migratòries, potser algunes d’elles estiguin ara passant sobre els nostres caps, camí dels seus territoris d’hivernada. Aquest és un fenomen global, de grans dimensions, que posa en moviment cada any més de 50.000 milions d’individus. També és un fenomen diferencial, ja que no totes les espècies migren les mateixes distàncies i fins i tot, en una mateixa espècie, aquestes poden variar en funció de sexe i edat.
La migració es produeix amb una gran precisió i exactitud, gràcies a l’extraordinària orientació de les aus que utilitzen diferents i complexos mecanismes per guiar-se: usen la posició solar, la de les estrelles i el magnetisme terrestre i a més, són capaços de calibrar totes aquestes eines per assolir la seva meta.
Les aus migren perquè això els proporciona més beneficis que costos. Arribar a territoris més al nord en època de cria, significarà per a elles gran quantitat d’aliment en poc temps, amb escassa competència i menor depredació i parasitisme. Encara que d’altra banda, també implicarà una gran preparació i l’amenaça constant de veure’s atrapades per l’arribada del mal temps.
D’altra banda, el comportament migratori pot canviar ràpidament en resposta a variacions en l’ambient. Un bon exemple d’això, són les cigonyes que en l’actualitat ens acompanyen durant tot l’any, deixant enrere el comportament migratori que cada tardor, les mobilitzava fins a arribar a Àfrica per passar l’ hivern. Temperatures més benignes, i major quantitat d’aliments disponibles en els nostres gegantins abocadors, semblen inclinar la balança cap a una vida sedentària per a moltes d’aquestes cigonyes.
Amb l’ inici de la conscienciació en la conservació del medi ambient i l’ interès de l’home en observar els hàbitats i estudiar el comportament dels animals, s’ha fet imprescindible haver de acostar-se als animals i establir observatoris, utilitzar llargs teleobjectius, creació de camuflatges i el seu perfeccionament, així com temptar-los amb menjar, i fins i tot observar el seu comportament en èpoques de cria, en nius i caus, també posant càmeres.
Els documentals de naturalesa, les publicacions en revistes del món natural, en la majoria de les ocasions són gràcies a les llargues hores de treball de camp que duen a terme moltes persones que fins i tot viuen d’ensenyar-nos la naturalesa. Hores i hores d’observació, d’estudi del terreny i comportament, per poder fer una foto, o una seqüència de diversos segons, o anar de buit en moltes ocasions, perquè tots nosaltres gaudim d’aquests magnífics animals que seria impossible mostrar i estudiar sense aquest treball que es fa per poder acostar-s’hi. La feina que cal fer, el temps de mesos i fins i tot anys, que cal dedicar, perquè un ocell com una mallerenga s’acosti a tu a uns tres metres de distància i ho faci en bones condicions per poder captar tota la seva bellesa, per gaudir de la seva bellesa i compartir-lo amb els altres. Per observar aus és molt important guardar silenci i no fer moviments bruscos. Es recomana comptar amb una llibreta d’apunts per elaborar un dibuix en què es destaqui la forma general del cos, el cap i la cua, assenyalant les marques i senyals particulars que presenten. A més es pot incloure la manera com vola i els sons que produeix
Crec que ahir era una jornada molt interessant per als amants de les aus i per a aquells que no ho som tant.