Des del 1975, les allaus han provocat a Andorra un total de 17 morts i 19 ferits, convertint-se en el fenomen que més víctimes mortals ha causat al país durant els darrers 50 anys. Així ho constata l’exposició del CENMA que des d’aquest divendres es pot visitar a la sala de la Closeta de la Massana, dedicada a recordar la gran allau d’Arinsal de fa 20 anys i la perillositat i les mesures de protecció al voltant d’aquest risc. La majoria de les allaus que provoquen víctimes mortals han estat desencadenades pels mateixos muntanyencs accidentats, i les més greus de la història recent són la del Pla de l’Estany del 1999 -amb 3 morts-, la del Port del Rat del 1995 -amb 2 morts- i la del Pic de Sanfons del 2009, també amb 2 víctimes mortals. Però l’allau més excepcional que ha patit Andorra en les últimes dècades ha estat la d’Arinsal del 8 de febrer del 1996 que, tot i afectar zona urbana, no va provocar víctimes perquè les 322 persones que es trobaven a la zona es van poder evacuar a temps, però els més de 2 metres de neu que s’havien acumulat a la zona es van despendre sepultant el fons de la vall amb més de 12 metres de neu i troncs. El comissari de l’exposició, Marc Pons, ha assegurat que va ser un episodi molt extraordinari, ja no només a nivell dels Pirineus sinó a escala europea.
El Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya (CENMA) ha presentat aquest dijous l’exposició ‘L’allau d’Arinsal’, una mostra que té com a objectiu recordar aquest episodi “excepcional” que va tenir lloc el 8 de febrer del 1996 i oferir un “viatge divulgatiu” per analitzar el fenomen de les allaus i com es gestiona el risc avui en dia. El comissari de l’exposició, Marc Pons, ha explicat l’allau d’Arinsal -en realitat van ser dues allaus que es van desprendre amb hores de diferència- va ser un episodi molt poc freqüent que climàticament es podria tornar a repetir, tot i que té un període de retorn de centenars d’anys i que no tindria les mateixes conseqüències gràcies a les mesures de protecció que es van adoptar (sistemes Gazex, construcció d’un dic i barreres de protecció).
El risc d’allaus, segons Pons, “és freqüent i extès a gran part del territori”, tot i que assegura que la gestió d’aquest perill és actualment molt bona, tant pel que fa al seguiment del perill com per la infraestructura de protecció i d’actuació que hi ha.
Històricament, els arxius recullen alguns esdeveniments de grans allaus, com la del 7 d’abril de 1718 a Soldeu, que va matar 5 persones i diversos caps de bestiar. També es té constància d’una gran allau al Casamanya el 1855, una a la canal del Nicolau el 1940 o l’allau de la Gavatxa del Pas de la Casa del 1971, que va matar una infermera del centre d’atenció hospitalària.
Més recentment, en els darrers 40 anys els registres constaten un total de 17 víctimes mortals i 19 ferits a causa d’allaus, la majoria desencadenades pels mateixos muntanyencs accidentats. Així, tot i que la gestió actual d’aquest perill “és molt bona i suficient”, la creixent pràctica dels esports d’hivern fora pista fa que cada cop hi hagi més persones exposades a aquest fenomen natural. En aquest sentit, des del CENMA s’està ultimant un projecte per facilitar l’accés a les cartografies d’allaus als practicants d’esquí de muntanya i forapista.
De fet, un dels objectius principals de l’exposició és conscienciar sobre aquest risc, i per això la mostra està enfocada tant al públic en general com per als escolars. L’exposició, que compta amb la col·laboració de Crèdit Andorrà, es podrà visitar fins el 15 de gener a la Massana, i posteriorment es traslladarà a Andorra la Vella fins el 12 de març.
Text i foto: ANA
