El primer dels debats de la Jornada sobre les relacions dels petits estats europeus i la UE ha tingut com a protagonistes els punts de vista d’integrants de l’EFTA (l’associació de lliure comerç que integra Islàndia, Suïssa, Noruega i Liechtenstein) i del comissionat de la UE. Uns i altres han destacat que tot procés d’acostament a Europa comporta riscos de pèrdua de sobirania i homogeneïtzació, però que al mateix temps pot significar tenir capacitat d’influència en l’àrea econòmica europea. La fortalesa que poden tenir els petits països, l’acceleració per renegociar els acords de fiscalitat de l’estalvi i el posicionament de Noruega pel que fa a la negativa d’incorporar els petits estats a l’EEE, han estat els temes centrals de debat. La Jornada s’està duent a terme a la seu de Barcelona del CIDOB.

Pia Hanson, directora de l’Institut d’Afers Internacionals i del Centre d’Estudis de Petits Estats de la Universitat d’Islàndia, ha destacat les característiques d’un petit estat, unes característiques que demostren, segons afirma, la seva fortalesa: ‘un petit estat és feble en una relació, però alhora ‘poderós”, ha assegurat.

Així, per a Hanson, els petits països fan valer característiques com la negociació, les línies de comunicació ‘curtes i informals’, la capacitat d’innovació, de competitivitat i de flexibilitat, i el fet que ‘no s’és una amenaça per a les grans potències’. L’acadèmica islandesa ha afirmat que ‘s’ha de passar de ser un petit estat a un estat intel·ligent’ i que els líders d’Europa ho haurien de tenir més en compte.

La pèrdua de sobirania en els acords amb la UE, així com la pèrdua d’influència perquè ‘només es reben directrius de Brussel·les’, ha estat un altre dels aspectes tractats. Georges Baur, sotssecretari general de l’EFTA, ha explicat el funcionament de l’organisme i ha posat els exemples dels models de Suïssa (amb acords multilaterals) i de Liechtenstein (integrat a l’EEE com Islàndia i Noruega).

Pel que fa a la negativa de Noruega que els petits països entrin a formar part de l’Espai Econòmic Europeu, Baur ha dit que aquest país nòrdic està a l’espera que es produeixi algun moviment, és a dir, que ‘el seu canvi de posició dependrà de qui faci la petició, si els tres microestats o només un’.

Hanson ha aprofitat per explicar que ‘Noruega segurament mirarà què fa Islàndia’ que en aquests moments està amb les negociacions congelades per entrar a la UE.

Tom Diderich, responsable de coordinació internacional de la DGMATKT de la Comissió Europea, ha destacat que ‘el procés s’està accelerant’ pel que fa a trobar el marc de relacions dels microestats amb la Unió Europea. En relació al recent acord de la UE per a la revisió de l’acord de fiscalitat de l’estalvi i l’avanç cap a l’intercanvi automàtic d’informació ha assegurat que es tracta d’una ‘pressió mundial’, no només de la UE i que ja s’anirà veient com va evolucionant.

El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, ha intervingut per explicar que Andorra manté contactes bilaterals amb la resta de petits estats, i roman atenta als processos de Suïssa i Liechtenstein, amb qui també es mantenen contactes i en el futur esperen establir-ne amb Islàndia.

Crisi de valors

Per la seva banda, Josep Maria Rosanas, membre de l’entitat organitzadora, ha incidit en el fet que ‘un dels avantatges dels microestats és el de la capacitat de ser més àgils’, però que ‘un procés ràpid cap a la plena integració representa la mort dels petits països amb una transferència total de la seva sobirania econòmica i política’.

Rosanas també ha afegit que el més probable és que l’actual situació porti a una continuïtat en l’actual estancament polític i econòmic, ‘de crisi de valors, que no sé si és un bon símptoma per als petits països’.

Cal aprofundir, ha dit, en l’equilibri necessari entre homologació, competitivitat i en el reconeixement dels grans esforços que els petits estats estan realitzant per implementar els estàndards internacionals’.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada