L’enginyer informàtic i professor de l’Escola Andorrana, Alan Ward, considera que Andorra, igual que la resta de petits estats europeus, té unes capacitats limitades a l’hora de potenciar el comerç electrònic. Així ho ha apuntat en la ponència “Andorra i els petits Estats d’Europa davant dels reptes del comerç electrònic”, la primera que s’ha pronunciat aquest dissabte al matí en el marc de la 28a Diada Andorrana a la XLVII Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, i a la qual ha tingut accés l’ANA. Enguany, la temàtica de la jornada, organitzada per la Societat Andorrana de Ciències (SAC) i que compta amb el patrocini del Ministeri de Cultura i de FEDA Cultura, és “Andorra i els petits Estats d’Europa”.

 Ward ha destacat que els canvis legislatius impulsats els darrers anys per la Unió Europea fan que les grans empreses de venda ‘online’ vegin menys atractiu instal·lar-se en petits estats europeus. Amazon ho va fer a Luxemburg, ja que això li permetia que totes les vendes, anessin al país que anessin d’Europa, tributessin al 0%.

Arran d’una directiva europea del 2008 que s’ha començat a aplicar aquest 2015, la tributació d’aquests productes es fa al país on viu el comprador, de manera que ni venedor ni comprador es poden beneficiar ja d’aquest 0% impositiu que aplicava Luxemburg. A Andorra, igual que a la resta de petits Estats europeus, els passaria el mateix.

On Ward sí que creu que el comerç electrònic andorrà té camí per córrer és en aquells casos on s’aposti per la venda de béns materials on l’entrega es faci al mateix local comercial, i que la part ‘online’ sigui tan sols l’equivalent a la reserva.

“Alguns dels petits països, coneguts com a destinacions del turisme de proximitat com Andorra o San Marino podran aprofitar la facilitat de desplaçament físic dels clients fins al seu local comercial per fer-hi l’entrega de manera presencial”, remarca Ward.

Aquest model comercial, però, afegeix que “pot tenir els seus límits en Estats en què no existeix aquesta tradició de “pujar-hi per comprar sucre”, o per la comercialització de certs béns”. Així doncs, remarca que no és imaginable “la venda a distància d’objectes difícilment transportables tals com mobles o bé matalassos, si s’exigeix que el client es desplaci per recollir el bé en persona, ja que es negaria l’avantatge del comerç electrònic en aquestes circumstàncies”.

Una altra opció que per Ward també es podria tenir en compte a Andorra és la comercialització de serveis o d’obres en suport íntegrament virtual, com ara el llibre electrònic, ja que aquestes compten, en la majoria de països, amb un tractament fiscal diferenciat, que podria fer atractiva aquesta oferta andorrana –Wart detalla que, a Espanya, a un llibre en paper se li aplica un IVA del 4%, mentre que a un d’electrònic, del 21%.

Malgrat tot, Ward alerta d’un altre aspecte, el de la seguretat de les comunicacions. En la seva ponència lamenta que la majoria de petits Estats europeus, entre ells Andorra, “no s’han dotat dels mitjans tècnics necessaris per a poder controlar íntegrament les seves pròpies infraestructures dedicades al comerç electrònic”.

Això fa que depenguin “de mitjans estrangers per a la connexió a la xarxa i per a la prestació dels serveis en un mercat globalitzat”, un fet que “no deixa de ser una llacuna pel que fa al control i a la seguretat de les dades i, per tant, és una feblesa des del punt de vista estratègic”.

(Text i foto: ANA)