Alguns autors situen l’origen d’aquesta verdura a les regions temperades de l’Europa Oriental. Forma part de la nostra cuina des d’antic. L’enciam ja era conegut per les antigues civilitzacions romanes i gregues però sembla que van ser els egipcis, molt abans, els primers que el van cultivar.

L’enciam, un dels components més comuns de l’amanida tradicional, té un alt contingut en aigua, en una proporció de 95,5 grams per cada 100 grams i 13 calories, a més d’un baix contingut en greixos i en hidrats de carboni, la qual cosa li fa ser un aliment indicat en dietes d’aprimament. A més a més, a causa del seu elevat contingut en aigua, l’enciam és un aliment altament diürètic, que millora la circulació del nostre organisme.

A la vegada, la seva riquesa en minerals, especialment de potassi, li confereix un important paper en el manteniment d’un nivell adequat de líquids en el cos. Se sumen a aquestes qualitats el contingut en calci i en fòsfor, per la qual cosa es considera que l’enciam és un aliment que ajuda al bon estat dels ossos.
Dintre de la composició de l’enciam, aquest vegetal també presenta oligoelements i vitamines que accentuen el seu poder antioxidant. Experts també apunten l’efecte tranquil·litzador de l’enciam i aconsellen el seu consum a la nit per descansar millor. Això, si no es té problemes d’estómac. En aquest cas, els experts en nutrició podrien desaconsellar menjar enciam a les nits. El tomàquet també estaria en aquest grup d’aliments.

Hi ha diverses varietats d’enciam als nostres mercats:
Enciam romà: és el més tradicional.
Enciam francès o trocadero: de fulles mantegoses i llises, molt saborós.
Enciam iceberg: té una textura molt consistent i es pot escaldar per farcir.
Enciam meravella: de fulles arrissades i molt saborós.
Enciam fulla de roure: les fulles són de color vermellós i molt ondulades.

Per El Tot Granollers / AMIC – Redacció