L’educació

S’acostuma afirmar que els avis cangur donen una imatge positiva de la gent gran, que compensa una altra negativa, produïda per una majoritària manca de compromís social, que els converteix, per alguns, en un grup parasitari. Amb aquesta tasca de cangur, moltes vegades d’obligat acompliment, els avis, amb les seves minses pensions, s’estan convertint en sostenidors de familiars amb salaris precaris, que ja comencen a ser batejats com propis d’una desapareguda i nova esclavitud.

L’educació suposa assumir una complicada responsabilitat que requereix aconseguir un equilibri difícil entre la necessària socialització i la llibertat. Avui dia existeixen molts dubtes sobre si realment s’està educant o simplement criant als fills, en una societat consumista dominada per la televisió i en una suposada compra dels fills, als qui es tolera tot el que demanen, per evitar exercir com a pares

Potser s’està criant i no educant a una joventut, no preparant-la per assumir els reptes d’una vida en llibertat, convertint-la en persones, carn de canó de consultoris de psiquiatria, consumidors de droga, alcohòlics, prematurs sords i d’altres conseqüències negatives produïdes per una manca d’educació que té poc en compte els valors pels que s’ha de regir una societat equilibrada. De forma general, els avis cangur ajuden o empitjoren el procés de transmetre la necessària integració social que requereix l’educació d’un infant? La tolerància i passivitat pròpia de la gent gran és adequada per educar o més aviat per mal criar?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *