La pretensió de que l’educació pot promoure canvis socials és lloable, però ingènua i utòpica. Històricament l’educació, amb petites excepcions, sempre ha reproduït les classes socials enlloc de canviar-les. 
 
És evident que la joventut d’avui dia està molt més preparada que la d’abans, la qual cosa evidencia una millora del nivell cultural, que no exclou, però, un augment de les diferències entre pobres i rics. 
 
Els intents històrics de crear una veritable educació progressista han fracassat, només cal recordar l’Escola Moderna promoguda per l’anarquista català Ferrer i Guardia, condemnat a mort per terrorista.
 
La utopia d’una escola progressista passa per la igualtat d’oportunitats, que només pot donar-se en una escola pública, en la que el fill del president del govern s’assegui al costat del fill d’un immigrant analfabet, quedant clar que la qualitat d’aquesta escola la defensarà el president i no l’analfabet.
 
Propugnar la llibertat d’escollir un centre educatiu per justificar l’existència de l’escola publica i la privada, encara que sigui concertada, és una postura conservadora que atempta contra la veritable igualtat d’oportunitats. 
 
Suposa un acte discriminatori a favor d’una falsa llibertat pels més rics que exclou la dels més pobres, alguns dels quals, potencialment poden estar més preparats per avançar en el coneixement científic, necessari per promoure veritables canvis socials, que facin possible la construcció d’un món millor. Avui dia el ple exercici de la llibertat encara és una utopia no assolible.
 

1 comentari

  1. Molt bona reflexió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada