L’autisme no és un error de processament. És un sistema operatiu diferent”, defensa la psicòloga Anna Gusó. Ella és mare de la Bet, una nena de set anys diagnosticada de Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), i ha aprofitat la seva experiència per escriure un conte i acostar l’autisme a les famílies i a les escoles.

Quan amb dos anys la seva filla va ser diagnosticada de TEA, Gusó va trobar a faltar contes que poguessin explicar el trastorn i que ajudessin els infants i les famílies a entendre’l. De llibres n’hi ha, però expliquen casos concrets que ella creu que no s’adapten a la realitat de tots els infants. És per això que va decidir fer-ne un de propi amb imatges del dia a dia de la nena, les seves dificultats i les maneres com se la podia ajudar. “Els pares han de fer un dol, perquè la notícia és forta, però quan l’has passat ve l’aprenentatge, i tant la família com l’entorn ha de tenir eines que s’han d’adaptar a cada infant”, ha afirmat la mare de la Bet.

Va ser en aquest moment quan el seu entorn li va suggerir de publicar-lo amb alguna editorial, i va decidir tirar-ho endavant. Però hi va sumar un altre un repte, que era el de desenvolupar també una app per poder personalitzar el personatge central del conte i els textos de cada pàgina, de manera que es pogués adaptar a qualsevol infant. “L’autisme és molt divers, i no volia que aquest fos un llibre més”, ha dit Gusó, que també ha explicat que ha obert un crowdfunding per finançar-la.

Així, el resultat d’aquesta aventura és La Bet i el TEA, un llibre d’unes 40 pàgines ple d’il·lustracions de l’educadora de la Bet, Joana Pruna, i una aplicació mòbil que, a partir d’aquest dimarts 2 d’abril, ja està activa. Gusó vol que aquest llibre arribi a les escoles, que “se’n parli” i que el trastorn es pugui tractar “amb normalitat”. “Des del coneixement ve la inclusió; tot el que desconeixem ho rebutgem”, ha admès.

“La detecció precoç és importantíssima, quan abans ho saps abans pots començar-ho a treballar”, ha explicat, i ha afegit que la seva filla en cinc anys ha fet un “canvi brutal”. Lamenta, però, que a partir dels sis anys hi hagi menys recursos disponibles per als infants amb TEA i que els únics que hi ha -els CSMIJ- estiguin “col·lapsadíssims”.