Màquines i humans han competit durant tota la història de la humanitat. Les màquines -que en realitat és l’expressió humana de la tècnica- intenten semblar-se als éssers humans per superar-los i els humans cada vegada es diferencien més de les màquines.

El següent és un exemple clar del que estem tractant de dir. Un sistema d’Intel·ligència artificial creat per l’escola d’enginyeria de la Universitat de Nova York i la Universitat Estatal de Michigan ha estat capaç de crear una petjada mestra capaç d’imitar l’empremta dactilar d’una cinquena part de la població.

Segons informen els investigadors, s’ha emprat una xarxa neuronal que sintetitza les empremtes dactilars que emmagatzema milions de patrons de petjada. La base aconsegueix imitar els aspectes que diferencien aquestes petjades.

Això sens dubte suposa un problema per a la seguretat de nombrosos dispositius que actualment funcionen amb autenticació dactilar. Així mateix, planteja la necessitat de crear sistemes d’autenticació que siguin més difícils de franquejar.

Els últims desenvolupaments de les grans empreses en matèria de seguretat, amb tot, apunten cap a un nou horitzó en el qual les empremtes dactilars quedaran obsoletes. Es tracta del reconeixement facial que companyies com Apple ja han introduït en els seus dispositius d’última generació.