L’auriculoteràpia amb el pas del temps ha donat lloc a l’auriculomedicina, la diferència està que la primera es basa en una reflexoteràpia auricular, aquesta es recolza en els estímuls de certs punts i localitzacions relacionats directament amb les seves projeccions somàtiques. A diferència, l’auriculomedicina es basa en un pols anomenat RAC (Reacció Autònoma Circulatòria), això no és una altra cosa que una percepció d’un senyal arterial vascular, que el Dr. Nogier va descobrir en 1966.

L’auriculoteràpia es remunta al voltant de l’any 3.500 aC. I actualment, s’engloba dins de les disciplines utilitzades en orient, en la MTC (Medicina Tradicional Xina). Per poder fer-nos una idea de com es localitzen les zones (principalment), haurem d’observar l’orella girada 180º, és a dir, invertida. Quedant a dalt el lòbul (lloc on van les arracades). Ara ja podem imaginar-nos la forma d’un fetus humà arraulit formant el que és la totalitat de l’orella. Així sabrem ràpidament per exemple, on queda tot el relacionat amb el cap (a la zona del lòbul). A l’hèlix trobem l’esquena (si mirem la part que comença des del lòbul seran les cervicals, li seguiran les dorsals i així fins arribar a les extremitats inferiors), d’aquesta forma és més evident i fàcil tenir una visió holística de tot l’organisme.

Sembla mentida com en un espai tan reduït, pot estar tot el cos representat. Aquesta tècnica per si sola és una eina molt vàlida i efectiva, però també pot ser un suport per a qualsevol altra tècnica que es vulgui practicar paral·lelament.
Per montseherrera.com / ACPG – Redacció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada