L’auditori d’Ordino acull un brillant concert de Meritxell de la JONCA

Aquest any, el reconeixement com a Basílica Menor del Santuari de Meritxell, va significar una renovació de l’esperit de la Diada Nacional. La Missa va ser concelebrada per l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal Joan-Enric Vives, el Cardenal Antonio Cañizares, Mossèn Ramon de Canillo i Mossèn Ramon Sàrries,( arxiprest de les Valls), acompanyats de diversos diaques de la diòcesi d’Urgell. Aquest important esdeveniment va coincidir amb el centenari de la mort del Papa Pius X (1835-1914) que des del Vaticà l’any 1874 havia rebut la demanda de la proclamació de la Verge de Meritxell com a Patrona d’Andorra , per part de l’aleshores Síndic General Sr. Nicolau Duedra. Però, aquest patronatge no es va assolir fins l’any 1921 durant el papat de Benedicte XV (1854 – 1922) Encara que per raons d’entreguerres, la Coronació canònica de la Verge de Meritxell no es va poder celebrar fins uns anys després.

El Santuari Basílica de Meritxell, acaba de rebre des de Roma el “Conopeo”, un element de forma d’ombrel·la cònica amb els colors del Vaticà (groc i vermell), que representa la casa del Papa, a part del “Tintinelli”: un conjunt de 7 campanes que representen les 7 parròquies andorranes. Estan emmarcades en un format de Corona amb 12 estrelles, que tenen incrustades un brillant cada una i que simbolitzen les estrelles de la Coronació de la Verge de Meritxell. Les campanes del “Tintinabul”(en llatí), tenen el seu origen a l’edat mitjana, i servien per avisar als fidels quan arribava el Papa a la Basílica.

Ara a la Basílica andorrana, va ser el Cardenal Cañizares que en nom del Papa Francesc I, va fer la homilia i la representació protocolària d’aquest important esdeveniment, amb l’aportació d’aquests elements simbòlics provinents del Vaticà.

 Finalment, les autoritats religioses i polítiques del país, van descobrir la placa que deixa constància i memòria d’aquest reconeixement papal del Santuari de Meritxell com a Basílica Menor. (8.9.2014).

Tanmateix, en la cerimònia, el Cardenal Cañizares va portar el mateix bàcul que el Bisbe Justí Guitart (1875 – 1940), aleshores Copríncep d’Andorra, havia emprat l’any 1921 en la Coronació canònica de la Verge com a Patrona d’Andorra. A més a més, l’acte de la Consagració es va fer amb el calze d’or que l’any 1976, havia regalat l’esposa del Copríncep francès Giscard d’Estaing. ( Copríncep d’Andorra des del 1974 fins al 1981).

 La distinció per part del Papa Francesc de l’antic Santuari com a Basílica, dóna una nova dimensió al temple andorrà, que des d’ara formarà part de la “Ruta Mariana” de les Basíliques Menors. Ostenten aquest privilegi papal, en el nostre entorn més pròxim : la Basílica del Pilar (Saragossa) la de Torreciutat (Osca), Lourdes a França i Montserrat a Catalunya. A part, el Bisbat d’Urgell també té reconegudes altres dos basíliques, la pròpia Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i la de la Mare de Déu de Valldeflors a Tremp. Constitueixen un itinerari religiós i alhora turístic que sens dubte incidirà positivament en el patrimoni cultural i espiritual del Principat, que des d’ara s’inclou a la “Ruta Mariana” ja establerta.

Existeixen unes 1500 Basíliques Menors a part de les Basíliques de Roma que són les úniques considerades Basíliques Majors. Entre les quals hi ha “Santa Maria Maggiore” de Roma. Al seu dia varen cantar-hi els Petits Cantors d’Andorra dirigits per Catherine Metayer, coincidint amb la Trobada de Pueri Cantores del 1991, a la capital italiana. En la Diada del passat dia 8 de Setembre, a part d’acompanyar la Missa concelebrada, la nova formació dels Petits Cantors, ara formada per veus mixtes, va fer el seu concert de Meritxell el mateix dia 8 a les 18 h. a la recent nomenada Basílica.

El Concert de Meritxell de la JONCA, que es va celebrar el passat diumenge dia 14 a Ordino, sota el lema “De la vella Europa al Nou món”, va oferir un repertori que anava des del Romanticisme fins al segle XX, en una programació sense interrupcions. Una selecció de música d’arrel popular europea en contrast amb la música clàssica americana, i amb la inclusió de tres composicions d’Albert Gumí, dues de les quals es van estrenar en aquest concert.  

La Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra va ser dirigida a la primera part pel també ideòleg del nou projecte musical, Gerard Claret. Mentre, que va dirigir les últimes peces el director convidat, Albert Gumí, i plegats van oferir un recital matinal que va aplegar un públic jove, a part dels melòmans habituals dels concerts andorrans.

El concert es va iniciar amb “Fiddle danse” (Dansa del violí folk), una peça composta per l’autor anglès de música clàssica Percy Eastman Fletcher (1879 – 1932), un compositor que va destacar per la seva gran diversitat d’obres que van des dels musicals fins a obres corals i fins i tot per a bandes militars, passant per algunes bandes sonores.

Va seguir una cançó de bressol d’origen tribal de l’India “A Chippewa Lullaby” una harmoniosa composició de l’ autor americà Carl Busch (1862 – 1943). Van seguir dues melodies tradicionals sueques opus 27, de Jhon Svendsen (1840 – 1911). La primera era una obra nostàlgica i trista i la segona era un himne noruec popular.

A continuació els músics de la JONCA van tocar una “Serenata per cordes” de R. Washburn (1928 – 2013). Seguidament va entrar a l’anfiteatre i va pujar a l’escenari de l’Auditori, un clarinetista que va sorprendre tothom, i així va iniciar-se “Promenade” una composició d’Albert Gumí que va canviar el ritme del concert introduint els diversos instruments de vent.

S’arribà a l’equador del matinal musical amb una obra de Zoltan Kodaly (1882-1967).“Escenes de Matra”, una obra per a coral mixta, que l’autor hongarès havia compost l’any 1931. El també director Albert Gumí n’havia fet l’arranjament específic per a la JONCA, la qual, va correspondre amb una magnífica interpretació.

 joncaA continuación, Albert Gumí va presentar”Souvenir d’Hongria” una peça per a contrabaix i orquestra en la interpretació de la qual va fer de solista el fill del propi compositor que toca aquest intrument.

Després, van interpretar el “Preludi i marxa” de l’òpera Porgy and Bess, composta per l’americà Georges Gershwin (1898 – 1937). L’obra va començar amb el preludi molt suau per acabar amb un ritme de marxa, molt proper a l’estil “Rhythm and blues”.

 El programa va continuar amb “Dues danses cubanes” del compositor Ignacio Cervantes (1847 – 1905) Els originals d’aquestes dues obres són per a piano, però Gumí les va adaptar per a la JONCA. La primera es titula “Invitación” i la segona porta per títol “Tu sonrisa”. Aquesta última és una contradansa escrita fa 100 anys per l’autor cubà. S’inicia amb un pizicatto que va introduint els diferents ritmes cubans que la JONCA perfecciona admirablement.

 Finalment l’última composició de la sesió matinal, portava per títol “Mamboy” (Danses i contradanses llatines) que el mateix Gumí va compondre i que va dedicar als músics que formen la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra. Aquí el ritme és desenfadat, fins i tot informal; un ritme que el públic va aplaudir amb intensitat.

 El bis final va ser una cançó tradicional Mexicana titulada “La Valentina”, en la interpretació de la qual el propi director va agafar una guitarra per acompanyar els músics de la JONCA. I el públic entusiasmat va reclamar la presència de nou de Gerard Claret, el qual va ser doblement aplaudit, tant per la seva llarga trajectòria pedagògica com pel nou projecte, que ja s’albira molt evolucionat i madur.

 La propera cita de la renovada Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra que ara agafa una línia més simfònica (tal com ho va definir el propi director Gerard Claret), serà al mes de Novembre, en què protagonitzaran el concert de Santa Cecília juntament amb l’ONCA, el programa del qual, ja anunciarem prèviament en aquest mateix mitjà digital.

 

TOTES LES NOTÍCIES