El perquè de l’atur és molt fàcil d’explicar i d’entendre. L’augment de la productivitat expulsa a molta gent del treball i l’augment demogràfic de la població fa que molta més gent busqui feina i no en trobi. Si necessitem menys gent per fabricar i tenim més gent per fer-ho, no lliga! Es crea un gravíssim problema que de cap de les maneres te solució, amb les actuals lleis del mercat, conduïdes per la cobdícia dels rics, que no en tenen prou en ser-ho, sinó que cada vegada en volen ser més. Aquest atur creixent, nomenat estructural crònic, s’està convertint en un càncer, que si no l’exterminem acabarà afectant a la majoria de la població.

És evident que la solució d’aquest atzucac passa per tenir clar on estem. Constatem que la forma amb la que està organitzada la humanitat no serveix, tot i que podria haver servit temps enrere. També que la humanitat en el transcurs de la seva història, no ha deixat mai de canviar les seves formes de viure. Cada període històric acaba configurant una nova forma d’entendre la vida. Avui ens trobem en una important situació de canvi, en la que el que hi ha no serveix i el que ha de venir encara no sabem exactament com ha de ser. El camí cap a la plena ocupació, s’està convertint en una bona direcció d’aquest canvi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada