Una part del col·lectiu de persones amb discapacitat auditiva es comunica a través de la llengua de signes, que no és universal sinó diferent per a cada país. En el món hi ha més de 300 llengües de signes i, en termes generals, es reclama més adaptabilitat dels recursos i una potenciació dels intèrprets, també a Andorra. La crisi del coronavirus ha obstaculitzat encara més la situació.
Dins el col·lectiu de les persones amb discapacitat auditiva hi ha molta heterogeneïtat. Per exemple, n’hi ha que senten una mica i s’ajuden amb la lectura labial, però n’hi ha d’altres que usen la llengua de signes, que no és internacional ni universal, sinó que cada país té la seva i fins i tot hi ha variacions segons les zones geogràfiques.
En termes generals, es demana que s’incrementin els serveis d’interpretació. “Seria bo fomentar més els intèrprets de persones sordes, no només a les rodes de premsa, sinó en la televisió en general i en els actes”, indica el president de l’Associació de Discapacitats Visuals i Auditius, Marc Latorre.
Des de la Federació de Persones Sordes de Catalunya, demanen més adaptabilitat de la informació en llengua de signes. La catalana, que és la que s’usa al Principat, es va aprovar l’any 2010 pel Parlament de Catalunya.
El president de la federació, Albert Casellas, explica que abans de la crisi del coronavirus les persones sordes ja patíen problemes d’accessibilitat en el món de la comunicació i afegeix que amb aquesta situació les barreres s’han duplicat.
En aquest sentit, Casellas afirma que “el servei d’intèrprets pràcticament no existeix, s’ha reduït moltíssim i tothom porta mascaretes, la qual cosa talla la comunicació”.
L’entitat reivindica, sobretot en els serveis públics, la implementació de l’aplicació per a mòbils SVisual, que ofereix un servei d’interpretació mitjançant una videotrucada i en temps real per a persones amb discapacitat auditiva. L’objectiu és facilitar la comunicació telefònica entre oients i persones sordes que signen.
