Avui dia hi ha molta informació disponible sobre l’assetjament (conegut com a bullying) i més consciència que mai sobre el problema. Sabem que el bullying sol ocórrer en les xarxes socials. També sabem que pot ser tant verbal com físic. Però les bromes es poden considerar com assetjament?
La resposta curta seria: És complicat. A vegades les bromes són inofensives i divertides. Altres vegades són usades per a fer mal als altres. Fins i tot les bromes en joc poden ferir o mal interpretar, especialment quan els nens tenen dificultats amb les habilitats socials.
Això és el que necessitem saber sobre les bromes i el bullying, i com ajudar els nens a manejar les situacions socials.
Molts nens fan broma entre ells per intimar o formar relacions. La broma mostra que poden burlar entre ells i seguir sent amics.
Les bromes poden ser positives si no intenten perjudicar. Quan els nens es burlen de la seva roba, els seus gustos musicals o el seu comportament, aprenen a acceptar la crítica constructiva. És part de la forma com es relacionen.
No obstant això, les bromes també poden ser negatives. Sovint es fan servir per establir qui mana en el grup. Per exemple, un grup de nenes podrien burlar d’una d’elles pel seu pes. També poden usar-se per a fomentar una conducta inapropiada: Què covard ets Samuel, ni tan sols proves el cigar.
A més, el que és un joc per a un nen pot no ser-ho per a un altre. En aquests casos, les bromes poden ferir els sentiments.
L’assetjament verbal és diferent a fer broma. No intenta fer amics, o relacionar-se amb algú. Tot el contrari: l’objectiu és avergonyir a la víctima i que l’assetjador (bully) sembli millor i més fort.
El enganyós és que pot començar com una broma. Però quan es fa repetidament i amb la intenció de ferir o amenaçar esdevé bullying.
El bullying verbal inclou els sobrenoms, els insults i l’assetjament sexual. Pot ser en persona, a través de missatges de text, o a través de les xarxes socials i el correu electrònic.
Les bromes podrien ser difícils d’entendre per als nens que tenen dificultat per a entaular converses o per captar els senyals socials. Un gran repte és saber com respondre. Alguns no s’adonen de si algú els està fent una broma sense mala intenció o si està intentant assetjar. Això pot ser confús i fer que els nens diguin o facin coses inapropiades.
A més, a molts nens els costa fer amics i aguanten bromes feridores perquè volen seguir sent part del grup o ser acceptats.
Els nens que intenten fer broma, de vegades acaben assetjant. Per exemple, un nen pot dir alguna cosa malintencionat a un altre, pensant que és divertit. Això pot portar a una discussió. o, un nen pot enutjar per un comentari amistós i causar que altres nens s’allunyin.
Per abordar aquestes dificultats, és important ensenyar als nens les regles de la conversa.
Ajudeu els nens a adonar-se quan està ben fer broma, i quan fereixen o pot convertir-se en assetjament escolar.
Una forma de fer-ho és a través del joc de rols: practicar una situació on se’ls fa, una broma que no els agrada, i han de respondre.
exemple:
¿Els nens que es burlen de tu són els teus amics?
Si els diguessis que deixin de burlar-se, ¿ho farien?
Per tant, es pot dir que:
L’assetjament escolar és entre iguals, d’un o diversos alumnes cap a un altre o uns altres.
La violència escolar pot ser cap a alumnes, professors o objectes.
Esbrineu com ensenyar
