‘Las niñas’ de Pilar Palomero. A la recerca d’una veu pròpia


Després de passar pel 70è festival de Berlín i triomfar en el recent 23è Festival de Màlaga com a millor pel·lícula arriba a les sales de cinema ‘Las niñas’, òpera prima de Pilar Palomero. Després de dos curtmetratges, ‘La noche de todas las cosas” (2016) i “Zimsko Sunce” (2017), aquesta aragonesa resident a Barcelona debuta en el llargmetratge amb una preciosa i acurada història escrita per ella mateixa.

La protagonista principal és la Celia (Andrea Fandos), una nena d’11 anys que viu amb una mare atrafegada, Adela (Natalia de Molina) i un pare absent, que la mare diu que és mort, elements que reforcen una dolorosa sensació d’orfenesa que l’aclapara. Però l’arribada d’una companya de classe, Brisa (Zoe Arnao), provinent de Barcelona, més madura i espavilada, i que no encaixa massa enmig de l’educació classista i reaccionària de l’escola de monges saragossana on estudien, ajudarà a créixer a la Celia.

Ens trobem a la dècada dels 90, concretament l’any olímpic de 1992, enmig d’una campanya institucional publicitària a favor de l’ús del preservatiu en temps de la SIDA i amb una banda sonora de l’època formada per grups com ‘Héroes del Silencio’, ‘OBK’ o ‘Niños del Brasil’. En aquest context, i amb l’ajuda de la Brisa, la Celia viurà una educació sentimental i sexual que contrasta amb l’educació religiosa de l’escola. El film esdevé així un retrat generacional de les dones d’avui, fruit d’un temps i d’un país.

Però, sobretot, el film de Pilar Palomero retrata el trànsit a l’adolescència de la Celia i el procés de buscar i trobar una veu pròpia. Un film que destaca per una posada en escena sustentada en la proximitat, la calidesa, la sensibilitat i el respecte a l’hora d’afrontar aquesta etapa decisiva de transformació personal, anímica i femenina d’una nena que comença a descobrir el món. Un dels títols catalans i espanyols més distingits de la present temporada cridat a ser títol revelació de l’any.

TOTES LES NOTÍCIES