L’Arxiu Nacional ha preparat un documental, juntament amb la productora Qucut, sobre la trajectòria i la vida del productor audiovisual Jordi Sasplugas. Amb motiu del proper Dia mundial del patrimoni audiovisual, es projectarà aquest documental i el film El món de Pau Casals [1967-1970], el diumenge 27 d’octubre. La idea de fer el curt documental sobre Sasplugas sorgeix, segons ha explicat la responsable de l’Àrea d’arxius i documents, Cinta Pujal, de l’homenatge que es va fer tant a l’entrega dels premis Goya com dels Gaudí a aquest professional. Ha indicat que ‘vam pensar que mereixia un homenatge i que se’l conegués millor’.

Des de l’Arxiu Nacional s’ha impulsat la producció d’un curt documental per donar a conèixer la tasca professional de Jordi Sasplugas Mateu. Cinta Pujal ha explicat que ‘quan vam veure que es feia referència a Sasplugas als premis Gaudi i als Goya, vam començar a investigar i vam tenir clar que era important’. Ha indicat que tot i que ja se’l coneixia a Andorra, ‘vam pensar que mereixia un homenatge i que se’l conegués millor’.

Cinta Pujal ha indicat que ‘ens ha sobtat que el teníem molt a prop sense saber-ho’ i que ha quedat la sensació que ‘hem fet tard’. A més, ha explicat que ‘el temps que hem dedicat en el documental no és el que la seva persona es mereixeria’, i per tant ha deixat la porta oberta a que algú pugui continuar amb la tasca i fer una obra més extensa de la vida de Sasplugas. També ha reconegut que es podria fer un homenatge similar al realitzador andorrà Jordi Gigó.

Segons ha indicat Pujal, tot i que se’l coneixia, Sasplugas ‘era un home humil, i no parlava gaire de la tasca audiovisual que havia fet a l’exterior’. Per aquest motiu, en el documental s’aprofundeix en les aportacions més importants que va fer, i s’hi inclouen entrevistes a persones properes a ell, tant en l’àmbit personal com professional, que parlen de qui va ser i què va fer.

En un curt de prop de vint minuts, els espectadors podran conèixer la vida de Sasplugas, que va néixer a Encamp el 1942 i va morir a Andorra la Vella el 2012. La seva família havia fugit de la Guerra Civil espanyola i s’havia refugiat a Andorra, i ell va créixer a l’Hotel Mirador, i des d’allà va desenvolupar la seva faceta culinària. Però el que el va distingir va ser la passió pel cinema, que el va portar a engegar diversos projectes destacables.

Les imatges del documental i els testimonis mostren com Sasplugas va anar desenvolupant la seva passió pel cinema. Va ser l’impulsor del Cineclub, i va portar a Andorra projeccions de pel·lícules que les sales espanyoles no podien projectar, donant visibilitat al cinema d’autor. A més, va organitzar caps de setmana de sessions intensives de cinema, i amb el temps va començar a treballar també en la producció de pel·lícules. Un moment important de la seva vida va ser també la col·laboració dins el petit grup d’emprenedors que va treballar en la creació de la Televisió de Catalunya, i gràcies a la seva experiència s’encarregava de contactar amb productors estrangers.

El documental també parla de quan Sasplugas va participar en la creació dels primers cinemes multisales espanyols i de la seva col·laboració a la fundació d’Apimed (Associació internacional de productors). A més, a Andorra més tard va organitzar el Festival de Cinema de Muntanya i va formar part del Consell Andorrà de l’Audiovisual. El seu objectiu era sempre acostar el cinema a la gent, i tal com repeteixen diversos testimonis del documental, ho feia des d’una vessant humil i discreta. En el mateix film també es parla de la seva militància al PSUC i el seu compromís amb l’ideari d’esquerres.

L’acte del proper diumenge, amb les projeccions del documental i del film de Pau Casals serà un acte públic i gratuït. A més es comptarà amb la presència de persones destacades de la vida de Sasplugas, com la presidenta de l’Apimed, Isona Passola, el productor audiovisual, Manuel Esteban, i qui va ser director de TV3, Jaume Ferrús.