Aconseguir la independència de Catalunya de l’estat espanyol, es podria contemplar com una guerra no cruenta, entre dos estats que lluiten per la seva sobirania. Ara fa 2500 anys, l’estratega xinés Sun Tzu va escriure el llibre “L’art de la guerra”, amb amplies repercussions històriques. En la seva lectura hi ha dues coses que cal tenir en compte. La primera d’elles és la de considerar que la guerra ha d’estar basada en l’engany, amagant sempre les cartes del joc. La segona consisteix en la necessitat imprescindible de tenir un general, capaç de dirigir i ordenar el seu exercit. En cap cas aquest general pot dependre d’un govern, al qui, posant un exemple, hauria de demanar permís per apagar el foc d’un edifici, donat que quan li arribés aquest permís, segurament l’edifici ja estaria cremat.

A Catalunya tenim un exercit popular capitanejat per l’ANC i Òmnium Cultural, format per reclutes que encara no han fet la instrucció necessària, per aconseguir canvis politics i socials en els seus municipis. És una tropa voluntariosa, poc formada en la lluita real contra un poderós enemic, que pot qüestionar la seva integritat. La principal dificultat però, consisteix en la manca d’un general amb la suficient capacitat per portar a terme les estratègies necessàries per aconseguir la victòria. Totes aquestes consideracions fan impredictible el resultat de l’actual lluita sobiranista a Catalunya, que forçosament passa per la seva independència, que suposa una gran aventura apassionant pels qui creguin en ella.