La junta de l’Associació dels Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA), després de l’aprovació per majoria de la Llei qualificada de protecció civil de l’honor, la intimitat i la pròpia imatge, continua considerant  el text innecessari i perillós per a la defensa dels drets de llibertat d’expressió i d’informació malgrat considerar l’esforç de tots els grups parlamentaris per suavitzar-la.

En aquest sentit ha emès un comunicat on expressa que “suavitzar-la no vol dir, però, resoldre la qüestió de fons i és que en alguns punts traspassa determinades línies vermelles que fomentaria l’autocensura”.

Per exemple: el fet que els mitjans finalment no siguin responsables solidaris d’opinions alienes només és possible si les esmentades opinions són retirades després d’un avís. La retirada de comentaris “ofensius” no queda clara en el text (com, què, de quina manera o en quines condicions), el que deixa una porta oberta a l’arbitrarietat.

Un altre exemple: el fet que un tribunal pugui demanar davant una intromissió considerada greu la font de l’informador, vulnera el secret professional reconegut per la Constitució i vital per a la garantia d’una tasca informativa lliure.

L’APCA continua defensant que cal regular (i així ho volem) el dret a rèplica i rectificació de manera específica i igual per a tothom però creiem que la protecció de l’honor i la intimitat ja és suficient a través de la legislació existent.

L’amenaça de demandes civils (que no deixen exemptes les penals ja que un atemptat contra la intimitat i l’honor és prou greu com perquè no se’n derivin responsabilitats superiors) és una manera d’obrir la porta a l’autocensura i per tant el risc és que es limiti l’expressió ciutadana.

L’honor és un element absolutament subjectiu que cadascú valora de manera diferent. Exactament igual la imatge personal o la intimitat. Mentre hi ha qui comercialitza amb la seva vida privada, d’altres pensen que una imatge captada a la porta de casa seva és un atemptat contra la seva vida privada. I tots sabem que hi ha matisos, uns matisos que aquesta llei no deixa clars i que deixa a la interpretació dels tribunals. L’exemple espanyol per a la nostra associació és clau en aquest tema com a exemple d’una llei inútil i inaplicable.

 Però des de l’APCA afegim d’altres elements que ens preocupen:

– La llei de protecció civil de l’honor i la intimitat intenta regular a més la pràctica periodística en un país, el nostre, en el què no existeix cap llei que reguli la nostra activitat ni les nostres empreses (audiovisuals o de premsa escrita) com han alertat diversos observadors internacionals, entre ells el Consell d’Europa.

– No existeix cap llei que protegeixi la nostra pràctica professional, especialment en matèria del secret professional com preveu la nostra Constitució, i la Llei de protecció civil de l’honor i la intimitat ho fa a mitges deixant la porta oberta a la intervenció dels tribunals sota amenaces de demandes d’indemnitzacions quantioses.

– No hi ha cap llei que protegeixi els menors d’emissions pernicioses, ni s’estableix l’horari protegit infantil en mitjans audiovisuals andorrans, els quals, a més, han perdut l’òrgan consultiu del CAA (Consell Andorrà de l’Audiovisual) mentre es pretén per aquesta llei protegir la seva imatge i intimitat, quedant per tant coixa la regulació en aquesta matèria.

– La falta de control -per quasi impossible- sobre mitjans i plataformes digitals foranes ens deixa als professionals andorrans en clara situació de desigualtat.

– El Codi deontològic de la nostra professió, que subscriuen obligatòriament tots els membres de l’APCA – com a associació de caràcter col·legial que és-, ens obliga a un comportament ètic i responsable també en matèria de protecció de l’honor, la intimitat i la imatge, i aquest element no es té en compte ni en l’exposició de motius de la Llei ni en el seu contingut.

– La falta de demandes contra mitjans o professionals en aquest àmbit és suficient raó per afirmar que la llei no és necessària i que els mecanismes legals existents són suficients per a la protecció d’aquests drets fonamentals reconeguts a la Constitució.

En conclusió, insistim que la llei és innecessària i perillosa, perquè vulnera la llibertat d’expressió i informació’.

Text: Junta de l’APCA