Quan es vol fer el balanç de les reserves hídriques d’un territori, generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent.

 L’any pluviomètric 2013-2014, que va de l’1 de setembre de 2013 fins al 31 d’agost de 2014 s’ha de considerar en general com a un any normal o un any sec, a percentatges semblants del territori, encara que també ha estat plujós en algunes àrees.
 
En general s’ha de considerar pluviomètricament normal a bona part del Pirineu, del Prepirineu oriental, de la Catalunya central, de ponent i també a sectors del litoral i prelitoral.
 
S’ha de parlar d’un any sec a gran part del Prepirineu occidental, al sector sud del Prepirineu oriental, al nord de les comarques de ponent i a bona part del litoral i del prelitoral. El dèficit més important de precipitació es concentra a la comarca del Montsià, sobretot a la zona litoral on ha quedat lleugerament per sota del 50% de la mitjana climàtica.
 
Contràriament, s’ha de parlar d’un any plujós a gran part del Pirineu occidental,  a la capçalera del Ter, a l’oest de les Garrigues i al vessant sud del Montsec de Rúbies. El Pallars Sobirà i a la Vall d’Aran és on s’han assolit els percentatges més elevats, superiors al 120% respecte de la mitjana climàtica.
 
En termes de conques hidrogràfiques, l’any pluviomètric 2013-2014 només ha estat plujós a la conca de la Garona, i a les capçaleres de la Noguera Ribagorçana i Pallaresa, així com a la del Ter. A la resta, l’any s’ha de considerar normal o sec.
En referència a l’evolució estacional de la precipitació,cal remarcar que el Pirineu occidental és l’única zona del país on totes quatre estacions de l’any pluviomètric han resultat plujoses, essent fins i tot molt plujosa la tardor de 2013.
 
A la resta del país, i sense precisar, cal parlar d’un estiu plujós, i fins i tot molt plujós al Baix Empordà, amb alguns valors a la meitat nord del país que poden considerar-se excepcionals tot i que l’estiu del 2013 fou encara més plujós que el d’enguany a punts de la Val d’Aran i Pallars Sobirà o a l’extrem sud del Montsià. 
 
D’altra banda, i també de forma general, la tardor, l’hivern i la primavera van resultar ser estacions majoritàriament seques, amb les següents excepcions:
 
–       la tardor de 2013 va ser plujosa a ponent, al prelitoral i al litoral,
–       l’hivern 2013-2014 va ser plujós a cotes altes del Pirineu i Prepirineu oriental, a part de la Segarra i l’Urgell, i puntualment a d’altres zones elevades de l’extrem sud de ponent. Va ser normal a bona part de ponent, al Prepirineu occidental i a punts del Prepirineu oriental.
–       La primavera de 2014 va ser plujosa al vessant nord del Pirineu i a punts de Ponent i del terç sud.
 
Pel que fa a les nevades, l’any s’ha de qualificar com a força nivós. Van ser molt importants les nevades durant la tardor de 2013, acumulant-se durant la segona quinzena del novembre gruixos poc habituals per l’època al Pirineu. L’hivern 2013-2014 també va ser nivós, sobretot durant els mesos de gener i febrer, i finalment la primavera va presentar nevades també abundants, sobretot al març quan es van acumular gruixos molt importants, si bé no tant com durant la primavera del 2013.
 
A continuació es mostren les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en les quals la precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2013-2014 ha estat superior als 1.200 mm, ubicades gairebé totes a les parts més elevades del Pirineu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada