L’antropòloga nord-americana Kathryn Woolard, premi Internacional Ramon Llull

El jurat del Premi Internacional Ramon Llull ha decidit atorgar aquesta distinció a l’antropòloga nord-americana Kathryn Woolard per “ajudar notablement a fer conèixer la situació del català entre la comunitat acadèmica, sobretot dels Estats Units”. Woolard ha dedicat bona part de la seva activitat investigadora i divulgadora a la situació sociolingüística de Catalunya. Ha analitzat especialment les relacions entre llengua, identitat i actituds lingüístiques a Barcelona i ha estudiat l’evolució d’aquestes relacions durant les últimes dècades, des de la fi de la dictadura.
 
El premi, dotat amb 8.000 euros, es convoca anualment i de forma conjunta per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Aquest reconeixement té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat.
 
Enguany, el jurat ha estat format per Marta Rovira, Miquel Strubell i Josep Massot, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; i Vicenç Villatoro, Joaquim Torres, Manuel Pérez-Saldanya i Teresa Cabré per part de la Fundació Ramon Llull.
 
En les darreres edicions els guardonats han estat Philip D. Rasico (2015), Juan Carlos Moreno Cabrera (2014), Max Wheeler (2013), Georg Kremnitz (2012), Malika Ahmed (2010), Denise Boyer (2009), Michael van Walt van Praag (2008), Alan Yates (2007), Tilbert Stegmann (2006), Paul Preston (2005) i Giuspeppe Tavani (2004).
 
Kathryn Woolard 
Nascuda a Wellsville l’any 1950, Kathryn Woolard és professora d’Antropologia a la Universitat de Califòrnia, Sant Diego. També ha estat professora a les universitats de Pennsylvania i Wisconsin-Madison, i ha exercit de professora visitant a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de Paris i d’investigadora visitant al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. És editora associada de la revista American Anthropologist i també ho ha estat de Language in Society.Actualment també forma part del comitè editorial de l’Annual Review of Anthropology.
 
Ha estat presidenta de la Society for Linguistic Anthropology i membre del Center for Advanced Study in the Behavioral Sciences i del Netherlands Institute for Advanced Studies. L’any 2013 va ser elegida membre de l’American Academy of Arts and Sciences, la qual cosa representa una culminació de la seva trajectòria acadèmica. Aquesta institució, fundada el 1780, és una de les més prestigioses d’Amèrica, amb més de 250 premis Nobel i personatges com Benjamin Franklin, Albert Einstein o Winston Churchill entre els seus membres.
 
Kathryn Woolard ha treballat sobretot en el camp de l’antropologia lingüística, disciplina íntimament relacionada amb la sociolingüística. S’ha ocupat, entre altres, de les ideologies lingüístiques, de la política lingüística espanyol-anglès als Estats Units, de les relacions entre llengua i ideologia a l’Espanya dels inicis de l’època moderna i sobretot de la situació sociolingüística de Catalunya, on ha fet diverses estades d’investigació.
 
Ha analitzat especialment les relacions entre llengua, identitat i actituds lingüístiques a Barcelona i ha estudiat l’evolució d’aquestes relacions durant les últimes dècades, des de la fi de la dictadura. La seva mirada de persona que ve de fora però que està fortament interessada en allò que passa entre nosaltres ha ofert anàlisis molt interessants sobre determinades qüestions, com ara l’evolució de les converses bilingües a Barcelona durant els anys 80 del segle passat, en el període de construcció de l’autonomia. Sobre aquest tema, és especialment rellevant l’estudi Identitat i contacte de llengües a Barcelona, publicat per Edicions de la Magrana l’any 1992, així com també els llibres Double Talk; Bilingualism and the Politics of Ethnicity in Catalonia(Stanford, 1989/2014) i Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21stCentury Catalonia (Oxford University Press, 2016).
 
Alguns dels seus articles més significatius són Catalan in the 21st century: Romantic publics and cosmopolitan comunities, recollit a la col·lecció Bilingual education and bilingualism, i Canvis en les avaluacions i les actituds lingüístiques a Barcelona (1980-1987), publicat a la compilació Treballs de Sociolingüística Catalana. En aquest últim, va mostrar com a finals dels anys 70 molt pocs catalanoparlants a Barcelona mantenien el català davant d’un interlocutor que parlés en castellà, mentre que a finals dels 80 havia aparegut una minoria apreciable que sí que ho feia.
 
També és coautora dels llibres Language Ideologies: Practice and Theory (Oxford, 1998) i Language and Publics: The Making of Authority (St. Jerome, 2001).

TOTES LES NOTÍCIES