La tercera sessió de la Universitat d’Estiu d’Andorra s’ha centrat aquest dimecres en la digitalització. El professor d’antropologia social i moderador de les jornades, Carles Feixa, ha fet especial èmfasi en la digitalització dels joves que, tot i ser la generació més formada estan lluny dels estaments amb poder de decisió. És per aquest motiu, segons Feixa, que l’actual democràcia ‘falla’ i si els poders econòmics i polítics no són capaços d’escoltar aquestes veus ‘tard o d’hora les protestes tindran formes més preocupants’. Tot i així, el ponent ha considerat que hi ha una via que beneficia més a la societat que és ‘aprofitar l’energia de les noves generacions per reinventar la democràcia amb un nou pacte generacional’.

Les noves generacions han utilitzat la tecnologia digital ‘per posar de manifest problemes socials no resolts’. Així ho ha exposat l’antropòleg, Carles Feixa, que ha indicat que els joves no se senten representats per la democràcia parlamentària, ‘no veuen com influir en les polítiques públiques i en l’economia’, ha afegit. Malgrat ser la generació més preparada ‘no té accés a la capacitat de decisió en cap àmbit’, ha manifestat.

Davant d’aquests fets, el poder ha d’afrontar un nou repte, el de dotar aquests joves d’un poder actiu en la transformació de la societat o ‘aniran envellint i entrant en crisi’, ha afirmat.

Si els poders econòmics i polítics no són capaços d’escoltar les veus que arriben de noves generacions ‘tard o d’hora les protestes tindran formes més preocupants’, ha assenyalat Feixa.

Un extrem serien les protestes dels països àrabs però a Europa una via més fàcil seria l’hegemonia d’un poder com el d’un o diversos mitjans que manipulen la informació i a la joventut. Una altra via més beneficiosa seria, segons el ponent, ‘aprofitar l’energia de les noves generacions per reinventar la democràcia i fer un nou pacte generacional’. Un pacte que Feixa ha considerat que ha de passar pel repartiment de l’educació i el treball al llarg de la vida. ‘El repte de la societat digital és treballar menys hores però ser més productius’, ha resumit.

Per la seva part, el sociòleg Wieviorka, ha assegurat que la digitalització del món suposa un canvi antropològic. Per exemple, en les ciències socials i la recerca permet una major comunicació, un intercanvi d’idees amb altres investigadors i, en definitiva, la manera de transmetre informacions ‘sense ser dominats pels poders mediàtics habituals’, ha dit. Aquest intercanvi d’informació i de dades que suposa una democratització de la informació, també posa al poder en una situació de vigilància i de control d’aquesta transmissió i de la informació que afecta o pot afectar a qualsevol persona, ha reconegut.

Wieviorka s’ha referit al concepte de Big data, sistemes que reuneixen i manipulen grans quantitats d’informació, i que permeten disposar d’informació més precisa de cada persona però ‘també és molt perillós per la democràcia i els drets humans’, ha reconegut.

El poder d’utilització de les dades i de la informació està canviant, ha admès, ‘però el poder de contestar també existeix a través de les mateixes tècniques de comunicació’, ha sentenciat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada