L’ambaixador letó a Andorra i Espanya, Janis Eichmanis, ha ofert aquest dilluns una conferència sobre la presidència letona del Consell de la Unió Europea i les seves prioritats. Eichmanis ha destacat els passos fets per Andorra en comparació amb els que en el seu dia va fer Letònia en l’acostament a Europa i ha assenyalat que “estan molt més avançats”, ja que l’ex membre de la Unió Soviètica partia de zero i el Principat ja té acords i relacions amb la UE. Eichmanis ha exposat que sempre hi ha un procés de transició i que cal cercar un balanç entre la defensa dels interessos individuals i el compromís amb les normes europees. I ha assenyalat que Andorra ha d’anar “amb confiança” en les negociacions amb Europa.
Letònia va deixar la Unió Soviètica el 1991 i es va començar a moure cap a la Unió Europea. En aquest procés, inicialment les lleis no valien res i van haver d’aprendre sobre la legislació europea, traduir-les i “tot començant de zero”, ha assenyalat l’ambaixador Janis Eichmanis. En canvi, Andorra ja té un acord en matèria de duanes i monetari, per exemple, i “ja ha fet passos significatius cap a la integració amb la UE”, ha exposat. Per tant, “estan molt més avançats del que estava Letònia”, ha reconegut.
Per aquest motiu i perquè “si Letònia ho pot fer, qualsevol pot fer-ho” – com ha bromejat- creu que el Principat ha d’afrontar “amb confiança” les negociacions per l’acord d’associació amb la UE. “La gent té por si veu molt de canvi, però la vida és així, constantment canviant” ha apuntat. “És important que els andorrans no es focalitzin només en els aspectes negatius sinó en els positius” d’aquest acord. Eichmanis ha assenyalat que la presidència letona del Consell de la UE ha permès al seu país influir en aspectes de l’agenda i les prioritats dels països que en formen part, la gestió del pressupost i l’aplicació d’alguns projectes.
Un exemple són l’agenda digital i el mercat digital únic, per al qual creu que hi ha “un potencial enorme” i que encara que cada país vol desenvolupar el seu propi sector de les telecomunicacions hi ha d’haver un compromís comú.
De fet, ha apuntat que cal trobar un “equilibri” entre els interessos individuals de cada país i la integració a Europa per trobar “una solució acceptable”. L’ambaixador ha assenyalat que la UE es pren les regles “molt seriosament” i hi ha quatre llibertats, entre les quals la de moviment de persones. “És important que si els joves volen treballar en altres països de la UE puguin fer-ho i les portes estiguin obertes”, ha afirmat, a més hi ha també raons econòmiques ha afegit. Amb tot, ha reconegut, hi ha processos de transició per adaptar-se als canvis.
Precisament, el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, ha indicat que aquest mes de maig es preveu que puguin iniciar les negociacions per l’acord d’associació i ha fet referència al cas de Liechtenstein que ha pogut incorporar-se al mercat interior “sent capaç de negociar aspectes de les seves particularitats”. Saboya ha coincidit en la necessitat de “períodes transitoris o transicions lligades a clàusules de salvaguarda” ja que “és difícil obtenir derogacions que siguin perdurables en el temps”.
Saboya ha apel·lat a fer servir els precedents i ha admès que en la restricció de la lliure circulació de persones s’hauran de fer “ajustaments que permetin la correcta transició i la gestió dels fluxos d’immigració”. Igualment, en la lliure prestació de serveis, cada sector haurà de trobar “transicions còmodes en els temps i en els termes”.
Igual com ha fet Eichmanis, el ministre d’Afers Exteriors ha destacat haver trobat solucions a situacions concretes en el marc europeu, com és la Llei de resolució d’entitats bancàries”; seguint la idea d’homologació.
Després dels moviments a les ambaixades, Saboya ha indicat que esperen tenir els equips “a ple rendiment” en les pròximes setmanes i que durant aquest mes de maig començarà el treball a Andorra i a Brussel·les per iniciar les negociacions amb la UE.
(Text i foto: ANA)
