Nou reconeixement a l’Alt Urgell per la seva bona feina amb la recollida selectiva de residus. La comarca es manté un any més entre les millors de Catalunya en aquest àmbit -6a posició- i, a més a més, és una de les sis úniques comarques catalanes que ja recicla més de la meitat de les deixalles, segons ha destacat l’Agència Catalana de Residus. Això significa que ja ha assolit, amb quatre anys d’antel·lació, els objectius de la Unió Europea en aquest àmbit de cara a l’any 2020.

Concretament, aquest any passat a l’Alt Urgell, amb una població de prop de 20.700 habitants, es va recollir un total de 4.501 tones en recollida selectiva. Gairebé un terç, 1.442 tones, correspon a matèria orgànica, seguida de les 842 tones de paper i cartró, 587 de vidre, 552 d’envasos lleugers, 257 de residus voluminosos, 248 de RAEE i 219 de poda i jardineria. També es va recollir 138 tones de runes, 43 de tèxtil, 40 de ferralla, 15 de residus especials en petiques quantitats i 2,94 d’olis vegetals. Les 111 tones restants corresponen a d’altres recollides selectives.

Recollida selectiva a la Seu

La Seu concentra dues terceres parts de les deixalles de l’Alt Urgell, amb un total de 3.050 tones; una mitjana per habitant per damunt de la del conjunt de la comarca. Pel que fa a les principals matèries, el darrer any a la Seu es va recollir més de 1.000 tones de matèria orgànica, 564 de paper i cartró, 352 d’envasos lleugers, 349 de vidre, 194 de residus voluminosos, 164 de poda i jardineria, 162 de RAEE i 104 de runes.

Pel que fa a als altres municipis principals de la comarca, Montferrer i Castellbò ocupa el segon lloc en generació de residus (258 tones), seguit de Ribera d’Urgellet (243), Oliana (237), les Valls de Valira (212) i Organyà (118). La resta de poblacions ja generen un volum que no arriba a les cent tones. En quasi tots els casos, al voltant d’un terç de la xifra correspon a matèria orgànica.

Osona ja arriba al 60%

Osona ha estat la millor comarca de Catalunya l’any 2015 pel que fa a recollida selectiva. De fet, ha arribat a un nivell de 60%. De la seva part, el Pallars Sobirà ha aconseguit situar-se en la segona posició, després d’implantar el sistema de porta a porta. Les segueixen la Terra Alta, la Segarra i el Moianès, i l’Alt Urgell apareix en sisè lloc.

A nivell global, l’any 2015 es van generar a Catalunya 3,7 milions de tones de residus municipals, que corresponen a 1,35 quilos de deixalles per habitant i dia. Aquestes dades indiquen un lleuger repunt respecte l’any anterior (1,33 kg/hab/dia). Del total dels residus municipals, es van recollir selectivament el 39%, és a dir, 1,4 milions de tones, que representa un 3,7% d’increment respecte el 2014. De la fracció resta –la que no es recull de forma selectiva– ha augmentat més d’un 11% la que es deriva a plantes de tractament mecànic i biològic, que permeten recuperar una part dels materials. Ha disminuït un 15,6% l’entrada a abocadors com a destí primari i un 6,8% la que s’envia a incinerar.

Les dades les ha presentat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, acompanyat pel director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost.

Per fraccions, destaca la recuperació del paper i cartró, la ferralla, el tèxtil, i els residus provinents d’aparells elèctrics i electrònics, que havien acusat els darrers anys els factors associats la recessió econòmica, com la retracció i la racionalització del consum i també els furts de materials valuosos en contenidors de les grans ciutats i també en deixalleries. 

La recollida del paper i cartró ha augmentat en un any un 9,8%; la dels envasos lleugers, un 3%; la de ferralla, un 19%; la dels aparells, un 18,5%; i la del tèxtil, un 2,4%. Malgrat que la fracció orgànica ha quedat pràcticament estabilitzada, (-0,73%), s’ha incrementat més d’un 26% l’autocompostatge. Recula el vidre un 2,1%.

Gestió de la fracció resta

El 2015 es van gestionar 2,2 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 0,48% més que a l’any anterior. Aquesta fracció continua la tendència cap al tractament previ –amb el trasllat a plantes que separen alguns materials aprofitables– en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Menys de la meitat de la resta té com a destí directe la incineració o l’abocador. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.

A l’any 2015 han anat a dipòsit controlat un total d’1,49 milions de tones de residus, entre la fracció resta i els rebutjos de les plantes de tractament. Respecte a la generació de residus municipals (3,7 milions de tones) representa el 40,3%, mentre que l’any 2014 aquest percentatge va ser del 43,4%.

Segons els objectius de futur de la Unió Europea, l’any 2030 només entre el 5 i el 10% dels residus municipals generats han de tenir com a destinació el dipòsit controlat.

Text i foto: Ràdio Seu