L’Alt Pirineu i Aran, al capdavant del creixement econòmic de 2022 a Catalunya

La Cerdanya, una de les comarques catalanes on més va repuntar l'economia l'any 2022 (Foto: RàdioSeu / arxiu)
La Cerdanya, una de les comarques catalanes on més va repuntar l’economia l’any 2022 (Foto: RàdioSeu / arxiu)

L’Alt Pirineu i Aran va registrar el creixement econòmic més elevat de tot Catalunya l’any passat, segons l’Anuari Econòmic BBVA que ha presentat aquesta setmana a Barcelona el director de l’estudi, el catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB Josep Oliver. El nou volum recull el balanç del 2022  comarca per comarca. Un any que ha estat marcat per la recuperació que es va viure després de l’aixecament de restriccions de la pandèmia, que havien fet caure en picat el valor afegit brut (VAB) de tot el país. Tot i aquest repunt, Oliver ha matisat que encara són poques les comarques que han recuperat els nivells de VAB d’abans de la crisi sanitària.

En aquesta nova edició, l’Anuari Comarcal destaca que la regió pirinenca va registrar en conjunt un creixement del 7,6%, tot i que amb contrastos. Pel que fa a l’Alt Urgell, va experimentar un augment del 4,8%. Una dada positiva, tot i que es queda per sota la majoria de comarques de l’Alt Pirineu. Sí que és a prop de la mitjana catalana, que va ser de poc més del 5%.

De fet, la recuperació més notable s’ha produït a les àrees amb més pes del turisme i els serveis, que en alguns casos havien estat també les més afectades per la pandèmia de la COVID a causa de les restriccions de circulació i d’activitats que hi va haver en aquell moment. Així, per exemple, al 2022 el Pallars Sobirà va experimentar un repunt del 6,8%. A la Cerdanya, va arribar a ser del 8,2%. A l’Alta Ribagorça, del 9%. I a la Val d’Aran, van experimentar el creixement més important de tot Catalunya, en arribar fins al 12%.

La comarca de l’Alt Pirineu amb menys dinamisme econòmic l’any passat ha estat el Pallars Jussà, però tot i això va viure un creixement igualment notable, del 4,3%. Pel que fa a d’altres comarques, l’evolució a tota l’àrea situada per sota l’Alt Urgell ha estat en tots els casos menys positiva. El Solsonès va experimentar un augment de l’1,7%, el Berguedà es va quedar en un 1% i la Noguera és una de les dues úniques comarques on l’economia va retrocedir en plena recuperació: -1,8%. L’altra va ser el Moianès (-2,9).

Per regions, la segona amb més creixement després de l’Alt Pirineu va ser la de Girona (6,5%), seguida de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (5,6) i el Camp de Tarragona (5,1), mentre que la regió de Lleida es va quedar en un 2,5%, malgrat que al Segrià van arribar fins al 3,7%.

Les comarques de fora de l’Alt Pirineu amb més dinamisme -totes elles amb un pes notable del turisme- van ser l’Alt Empordà (7,9%), el Baix Penedès (7,6), el Baix Empordà (7,5), el Barcelonès (6,8), la Selva (6,5) i el Garraf (6,4).

TOTES LES NOTÍCIES